La Carta Pisana és un mapa realitzat a finals del segle xiii, al voltant de 1275-1300. Es va trobar a Pisa, d'aquí el seu nom. En ell es mostra el conjunt Mar Mediterrani, Mar Negre i una part de l'oceà Atlàntic, des del nord de l'actual Marroc (fins aproximadament el paral·lel 33° nord, amb la ciutat de Azemmour[1]) que avui dia es troba als Països Baixos, però la precisió i el detall del mapa es limita principalment al Mediterrani.[2] És la carta nàutica més antiga (és a dir, no simplement un mapa, sinó un document que inclou instruccions de navegació).[2][3] Es tracta d'una carta portolana,[3] que mostra un estudi detallat de les costes, amb molts ports, però no té cap indicació de la topografia ni de la toponímia de l'interior.[4] En aquest mapa, el nord és a la part superior, en contrast amb altres mapes de la mateixa època, com el mapa de Hereford (ca. 1300), on a la part superior hi trobem l'Est.[5][6]
Origen i contingut
Els possibles llocs d'origen per al mapa són Pisa,[3] on va ser trobat, Venècia, i Gènova,[4] que és el lloc d'origen acceptat pels experts.[1] Pel que fa a la densitat dels ports referenciats en el mapa, és més alta a la costa de la mar Tirrena, i més baixa a la Mar Jònica. Aquesta és una possible evidència que el mapa és d'origen genovès, atès que en aquells moments, Gènova era una gran potència a la mar Tirrena.[4] A més a més, la primera referència textual de la utilització d'una carta marítima detallada, el 1270, està referida a un vaixell de la croada de Sant Lluís que va rebre ajuda dels genovesos.[1]
La inexactitud de la part atlàntica de la Carta Pisana, especialment en comparació amb la gran precisió de la part Mediterrània, pot ser exemplificada amb la seva representació de Gran Bretanya: una forma irregular, rectangular, situada en un eix Est-Oest, amb només sis noms de llocs indicats per a tota l'illa de Gran Bretanya. Civitate Londra (Londres) es col·loca al centre de la costa sud de l'illa.[1]
Pel que fa a la data del mapa, la seva antiguitat ve limitada per la menció de la ciutat de Manfredonia, que va ser fundada pel rei Manfred de Sicília el 1256.[4]
Les fonts utilitzades en l'elaboració de la Carta Pisana són difícils de determinar. L'ús de diverses variants dialectals en els noms de llocs indicats en el mapa, tendeix a suggerir que aquests van ser compilats de diverses fonts regionals per a fer el mapa. Altres possibilitats inclouen un hipotètica carta portolana anterior, avui desapareguda, o la influència de la cartografia romana antiga. No obstant això, no hi ha absolutament cap prova que recolzi l'existència d'una carta portolana anterior, i el fet que el mapa té errors flagrants sobre Itàlia soscavaria la teoria d'una influència romana antiga.[1]
Aspectes de navegació i la seva relació amb la brúixola
El mapa abasta gairebé tota la Mediterrània amb dos cercles de rumbs, un per a la Mediterrània occidental, i un altre per a la zona oriental. Aquests cercles estan dividits en setze parts, corresponent cada una de les setze divisions del mapa a una direcció de la rosa dels vents. A més a més, compta amb una escala bidireccional (vegeu mapa), subdividida en diversos segments que corresponen a 200, 50, 10, i 5 milles.[3] El valor exacte de la "milla portolà" és difícil de calcular en unitats d'avui dia, ja que hi ha discrepàncies entre les zones geogràfiques entre aquest mapa i els altres, però està convencionalment consensuat al voltant d'1,25 quilòmetres.[1]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Harley, John Brian; Woodward, David. History of Cartography. Chicago, London: University of Chicago Press, 1987. [Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Diffie, Bailey Wallys; Winius, George Davison. Foundations of the Portuguese empire, 1415-1580. Minneapolis: University of Minnesota, 1977.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Aczel, Amir D. The riddle of the compass: the invention that changed the world. Orlando: Harcourt Books, 2001. [Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Brancaccio, Giovanni. Geografia, cartografia e storia del Mezzogiorno. Napoli: Guida editori Napoli, 1991.
- ↑ Rosamund Allen. Eastward bound: travel and travellers, 1050-1550. Manchester University Press, 2004, p. 137–. ISBN 978-0-7190-6691-7 [Consulta: 5 gener 2012].
- ↑ Eugen Gelcich. Estudios sobre el desenvolvimiento histórico de la navegación: especialmente referidos á las ciencias náuticas. Libr. de Pascual Aguilar, 1889 [Consulta: 5 gener 2012].
