Treballadors de RTVV informen des de la seua caravana als manifestants de la manifestació del 25 de febrer de 2012 a València que Iñaki Urdangarín involucra a Rita Barberà i a Francesc Camps en el cas Nóos.
El cas Nóos fou una trama de frau, tràfic d'influències i evasió fiscal duta a terme per Iñaki Urdangarín i el seu soci Diego Torres, que van utilitzar la fundació Institut Nóos com a pantalla per a apoderar-se de fons públics i privats. El cas es va destapar el 2006 com a peça separada del cas Palma Arena: La Fundació Noos s'hauria embutxacat més de 4,5 milions d'euros provinents del Govern Balear, Valencià i de la Candidatura Olímpica de la Ciutat de Madrid. Es va instruir pel jutge José Castro Aragón, titular del Jutjat d'Instrucció n. 3 de Palma. El febrer de 2017, onze anys després la sentència va dictar presó per Urdangarín. Aquest va presentar recurs, a gener de 2018 està en llibertat.[1]
Luis Lobón Martín, exresponsable de la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, era director general de Grans esdeveniments en 2004, i en el moment de la seua imputació, era secretari autonòmic de Turisme i Projectes Estratègics de la Generalitat Valenciana, càrrec del qual va ser destituït el 18 de maig de 2012.[2][3]
Jorge Vela Bargues, era director general de l'empresa pública Ciutat de les Arts i les Ciències, SA (CACSA) en el moment dels fets, i en el moment de la seua imputació era director de l'Institut Valencià de Finances, càrrec del qual va ser destituït el 18 de maig de 2012.[3]
El cas Nóos sorgeix el novembre de l'any 2011 quan Iñaki Urdangarin, duc de Palma consort, va ser acusat de desviar fons de diner públic per al seu propi benefici, a través de l'Institut Nóos, el gestor del qual era el soci d'Urdangarín Diego Torres.
El cas Nóos deriva del cas Palma Arena[4] Les investigacions van conduir a l'Institut Nóos per l'Oficina Anticorrupció d'Espanya.[5]
El diari El País va trobar un document d'un pressupost sospitós per a un esdeveniment internacional que el mencionat institut va organitzar quan Urdangarin en portava la gestió, la qual cosa va fer des de l'any 2004 a 2006,.[6] Es creu que va persuadir diverses administracions públiques espanyoles (principalment governs de comunitats Autònomes) per firmar acords amb aquest institut (el qual se suposa que és una organització sense ànim de lucre) tant per treballs, que mai es van fer, com altres amb pressupostos molt exagerats de fins a 5.800,000 euros provinents d'administracions públiques.[7] Les factures aportades per l'Institut Nóos no justificaven de cap manera els diners gastats.
Aquests convenis, segons el criteri de l'instructor del cas i la Fiscalia Anticorrupció d'Espanya, són irregulars, donat que les entitats públiques no poden signar aquests tipus d'acords amb empreses privades si no és que es justifiqui que aquestes són les úniques que poden donar el servei. A més no es va convocar concurs públic, com era preceptiu. Els responsables de Nóos crearen, segons les investigacions, una xarxa societària que facturava a l'Institut. És a dir, es contractaven a ells mateixos[8]
30 de gener de 2013: El jutge instructor del cas dicta acte d'obertura de peça separada de responsabilitat civil i imposa una fiança de 8.189.448,44 euros als imputats Iñaki Urdangarín i Diego Torres.[10]
22 de febrer de 2013: El PSPV anuncia que es personarà com a acusació popular al procediment penal del cas Nóos, en defensa dels interessos dels valencians i per reclamar els diners públics desviats a la trama.[11][12]
25 de juny de 2014: El jutge instructor, el magistrat Castro, conclou la fase d'instrucció i dicta aute de processament contra 4 antics alts càrrecs de la Generalitat Valenciana, acusats dels presumptes delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, frau a l'Administració, tràfic d'influències i falsedat. Els processats són: Luis Lobón (exsecretari de Turisme), els exdirectors generals de CACSA José Manuel Aguilar i Jorge Vela, i Elisa Maldonado (exdirectora de gestió de CACSA). El jutge declara el sobreseïment sobre Alfonso Grau Alonso.[17]
17 febrer 2017: Es va fer pública la sentència del cas, en la qual es condemnava Iñaki Urdangarín a sis anys i tres mesos de presó i Cristina de Borbó a pagar una multa de 265.000 euros.[19] L'expresident de les Illes Balears, Jaume Matas, fou condemnat a tres anys i nou mesos de presó.
