El cavall ibèric és un conjunt de races de cavall originàries de la península Ibèrica, que responen al prototip de cavall barroc, i la domesticació es remunta a la colonització grega. Totes aquestes tenen una sèrie de característiques més o menys comunes com:
Alçada mitjana. Cap raça ibèrica pura supera els 1,65 m d'alçada a la creu. Les races ibèriques oscil·len des de la mida d'una jaca o poni, com el jaco gallec, al d'un cavall normal, com el lusità.
Coll ample i lleugerament arquejat. Aquesta característica resulta més marcada en les races de major alçada.
Perfil convex o subconvex. En alguns tipus, recte, però mai còncau.
Crineres espesses. Totes les races ibèriques tenen crineres espesses i ocasionalment arrissades.
Formes arrodonides. Això, juntament amb el coll arquejat, defineix l'aspecte barroc. Totes les races ibèriques solen tenir formes arrodonides i no esveltes, amb la cua inserida baixa.
Capa fosca, variant entre el negre i el bai. La influència de races foranes com el barbaresc i l'àrab, van canviar aquesta tendència.
La FAO va reconèixer el 2005 l'existència de disset races característiques de la península Ibèrica.[1]
Les races considerades com pures, són races no resultants del producte de l'encreuament entre altres races ja existents. Les races creuades són el resultat de la selecció d'encreuaments entre dues o més races. A continuació, es mostren les races característiques espanyoles:
Cavall menorquí: raça autòctona pura de Menorca. Aquesta raça va ser reconeguda com a tal recentment.
Cavall de Merens: igual que el pottoka, comparteix la seva distribució amb França, i per això erròniament a vegades es diu que és una raça únicament francesa.
Races de Portugal
A continuació, es mostren les races característiques portugueses:
Cavall lusità: raça resultat de l'encreuament de cavalls ibèrics (possiblement Sorraia) amb berberiscos, genèticament molt proper al cavall andalús.
Sorraia: raça autòctona, també anomenada Tarpan ibèric.
Garrana: raça de poni o jaca autòctona pura del nord de Portugal.
Existeixen altres races encara no reconegudes oficialment o en situació dubtosa, que també s'engloben dins de les races de cavall ibèric:
Cavall català: l'avantpassat de les races mallorquina i menorquina, i de capa negra. Actualment extingit. L'Associació del Cavall de Tir Català promou la seva recuperació a partir de les poques desenes d'animals que conserven les característiques pròpies d'aquesta raça.[2][3]
