Christine Angot (Châteuroux1959 -) dramaturga, guionista, directora de cinema i escriptora francesa. Premi Médicis de l'any 2021 per la seva novel·la "Le Voyage dans l'Est".
Biografia
Christine Angot, nascuda com Christine Schwartz, va néixer el 7 de febrer de 1959 a Châteauroux, departament d'Indre a França. Va ser ciriada per la seva mare i la seva àvia. El seu pare, Pierre Angot, traductor en les institucions europees, va marxar de la família abans del seu naixement, però el 1972 la va reconèixer i ella va adoptar el cognom del pare.[1]
Entre els tretze i els setze anys, el seu pare la va violar més d'una vegada, cosa que li va deixar traumes greus. Aquests fets s'expliquen a les seves novel·les L'Incest, Un amour impossible i Le Voyage dans l'Est.[2]
Després del batxillerat, va estudiar dret a la Universitat de Reims, on va obtenir un DEA en Dret Internacional Públic, i posteriorment una beca per estudiar al Col·legi d'Europa a Bruges.
Carrera literària
Va començar a escriure mentre estudiava a Bruges. Durant sis anys els manuscrits que enviava a les editorials eren rebutjades[3] fins que el 1990 l'editorial L'Arpenteur del grup Gallimard li va publicar la seva primera obra "Vue de ciel"[4] La novel·la explica la història d'una noia violada que, quan és assassinada, es converteix en un àngel de la guarda.[5]
Posteriorment va publicar obres en diferents editorials com Flammarion, Fayard, Stock i Le Seuil.
El 1999 va publicar l'Incest, amb un to cru i provocador i amb un estil d'escriptura discordant i enèrgic, abusant de les regles sintàctiques, que la va posar en el punt de mira de l'escena literària francesa. Aquesta obra va ser un èxit comercial i de crítica amb una tirada de 50.000 exemplars.[4][5]
Apassionada del teatre, ha escrit diverses obres entre el 1992 i el 2005 i el 2013 va participar al Festival d'Avinyó.
2001: La Peur du lendemain. Va ser adaptada com a curtmetratge per la directora Laetitia Masson amb el títol "Emmenez-la".
2002: Pourqoi le Brésil ? Adaptada per Laetitia Masson
2006: Rendez-vous
2008: Le Marché des amants
2012: Une semaine de vacances. Traduïda al català.[6]
2015: Un amour impossible. Traduïda al català.[7] Va ser adaptada al cinema per la directora Catherine Corsini i va rebre el Premi Cesar al millor guió adaptat de 2019.
