L'emperadriu vídua Cixi (en xinès: 慈禧太后; en pinyin: Cíxǐ tàihòu; transcripció de Wade-Giles: Tz'u-hsi) (29 de novembre de 1835-15 de novembre de 1908), coneguda pel poble a la Xina com a emperadriu vídua de l'oest (西太后), i coneguda oficialment després de la seva mort com a emperadriu Xiaoqin Xian (孝欽顯皇后), va ser una figura potent i carismàtica que va ser de facto la sobirana de la dinastia manxú dels Qing que va regnar sobre Xina a la fi del segle xix i a l'inici del segle xx.
Els historiadors consideren que, probablement, va fer el millor que podia per superar les dificultats de la seva època, però la seva actitud conservadora no la va ajudar gaire i les potències occidentals van continuar aprofitant el nivell de desenvolupament tecnològic relativament feble del país.[1]
Noms
Cixi va tenir noms diferents en èpoques diferents de la seva vida, cosa que pot ser una mica desconcertant. A més, la majoria dels seus biògrafs occidentals, que generalment no llegien en xinès, confonien molt sovint els seus noms, i les biografies de Cixi escrites en anglès són generalment plenes d'errors. Aquí teniu una llista precisa de tots els seus noms, tal com apareixen en les fonts xineses més serioses (per exemple, els arxius de la ciutat prohibida i alguns altres treballs en xinès).
L'emperadriu Cixi
El nom que duia Cixi quan va néixer encara és un enigma no resolt. Quan va entrar a la ciutat prohibida, va ser registrada com a dama Yehenara, filla de Huizheng (惠征). Aleshores, va ser anomenada pel seu nom de clan, el clan Yehe-Nara, com era costum pel que feia a les noies manxú. Cixi era una persona bastant misteriosa, i parlava rarament de la seva infància. Quan va accedir al tron, el tema de la seva vida abans de la seva entrada a la ciutat prohibida era tabú, i la gent evitava de parlar-ne. No és gens sorprenent, doncs, que tant el record del seu nom original com el de la història de la seva joventut s'hagin perdut.
Quan va entrar a la ciutat prohibida el mes de setembre del 1851 (o juny del 1852, segons les fonts), Cixi va ser designada com a concubina de cinquè rang (貴人), i va rebre el nom de Lan (蘭, que significa 'orquídia'). Per tant, el seu nom era concubina de cinquè rang Lan (蘭貴人). A la fi del desembre del 1854 o a l'inici del gener del 1855, va ser promoguda a concubina de quart rang (嬪). El seu nom va ser canviat, i el nou nom que va rebre va ser Yi (懿, que significa 'bona', 'exemplar', 'virtuosa'), de tal manera que el seu nom va ser concubina de quart rang Yi (懿嬪). El 27 d'abril de 1856, va tenir un fill, l'únic fill de l'emperador Xianfeng (l'emperadriu consort no havia donat cap hereu), i va ser immediatament ascendida a concubina de tercer rang Yi (懿妃). Finalment, el febrer del 1857, la van tornar a promoure i la van fer concubina de segon rang Yi (懿貴妃).
A finals de l'agost del 1861, després de la mort de l'emperador Xianfeng, el seu fill de cinc anys va esdevenir el nou emperador (conegut com a l'emperador Tongzhi a partir del 1862). Cixi va ser oficialment nomenada santa mare emperadriu vídua¹ (聖母皇太后), un privilegi important sabent que mai havia sigut emperadriu consort quan l'emperador Xianfeng vivia. Va tenir el privilegi d'esdevenir emperadriu vídua només perquè era la mare biològica del nou emperador. També va rebre un nom honorífic (徽號) que era Cixi (慈禧), que vol dir 'maternal' i 'portadora de sort'. Pel que fa a l'emperadriu consort, la van fer emperadriu mare vídua (母后皇太后), un títol que li donava preeminència sobre Cixi, i li van donar el nom honorífic de Ci'an (慈安), que significa 'maternal' i 'tranquil·la'. Com que estava allotjada a la part oest de la ciutat prohibida, Cixi va ser coneguda com a l'emperadriu vídua de l'oest (西太后), mentre que Ci'an, que vivia a la part est de la ciutat prohibida, va ser coneguda com a emperadriu vídua de l'est (東太后).[2]
.PNG)
.PNG)
