Aquest cràter s'ha erosionat i ha estat danyat per impactes posteriors, sobretot en la meitat sud de la formació. El cràter satèl·lit Clairaut A travessa la vora del sud-est. La vora meridional ha estat modificada per diversos cràters petits, incloent Clairaut B. En el sòl interior del sud-est se situa el petit cràter Clairaut C. En la part nord de la planta s'hi troba el parell cràters fusionats denominat Clairaut D. Clairaut E està unit a l'exterior de la vora pel nord-oest.
La paret interna de Clairaut, suavitzada pels impactes, forma un pendent uniforme fins al fons del cràter relativament pla, amb una planta sense marcar per impactes. Una protuberància de menor importància discorre al llarg de la paret interna cap a l'oest-nord-oest.
Cràters satèl·lit
Per convenció aquests elements són identificats en els mapes lunars posant la lletra en el costat del punt central del cràter que està més prop de Clairaut.
Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
