El clan Fujiwara (藤原氏, Fujiwara-uji) fou una família poderosa de regents en Japó que posseïa el monopoli de les posicions de Sessho i Kampaku. El fundador del clan fou Nakatomi no Kamatari (614 - 669), un noble de classe baixa, qui rebé el cognom Fujiwara per l'emperador Tenji.[1]
Començaren a obtenir posicions polítiques a mitjans del període Asuka en el segle vii, no obstant això en el període Heian els membres de la família establiren un règim polític en el qual serien els assistents més propers a l'emperador del Japó per quasi quatre segles, fins que va esclatar la rebel·lió Hōgen en 1156, on els clans Taira i Minamoto s'embardissen en un conflicte civil i aguditzant-se aquest en les Guerres Genpei entre 1180 i 1185.[2]
Quan Minamoto no Yoritomo es va proclamar shōgun en 1192 el poder dels Fujiwara va començar a decaure i es van dividir en cinc famílies a inicis del segle xiii: Konoe, Takatsukasa, Kujō, Nijō i Ichijō. Aquestes cinc famílies es repartirien els càrrecs de Sesshō i Kampaku, encara que amb menor poder.
Tanmateix el clan Fujiwara mantindria a alguns dels seus membres com a consellers propers, regents i ministres dels emperadors fins a inclusivament en el segle xx,[3] tal és el cas dels primers ministresFumimaro Konoe, príncep, i Morihiro Hosokawa. L'emperadriu Teimei, consort de l'emperador Yoshihito (1912-1926), era membre de la família Kujō del clan Fujiwara.[4]
