Melibea (en grec antic Μελίβοια, Melíboia), va ser, segons la mitologia grega, una filla d'Amfíon, rei de Tebes, i de Níobe, una filla de Tàntal.
Ella i el seu germà Amiclas es van escapar de la matança dels Niòbides, que Àrtemis i Apol·lo van fer dels fills d'Amfíon a precs de Leto, i es van refugiar a Argos. Els dos germans van erigir un temple en honor de Leto. Melibea, que havia sentit un horror molt profund durant la matança dels seus germans, es va tornar pàl·lida i va adoptar el sobrenom de Cloris (en grec antic Χλωρίς, la Verda), que va conservar tota la seva vida.[1]
Es casà amb Neleu i va ser mare de dotze fills, incloent-hi Nèstor.[2]
Referències
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 352. ISBN 9788496061972.
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 53. ISBN 8429741461.
