El Codex Alimentarius (que significa en llatí: "Codi alimentari") és una col·lecció internacional de codis, pràctiques, guies, estàndards i altres recomanacions relatives als aliments, la seva producció i la seguretat alimentària. El seu nom deriva del Codex Alimentarius Austriacus.[1] El seu text és desenvolupat i mantingut per la comissió anomenada Codex Alimentarius Commission, que va ser establerta l'any 1963 per l'Organització per l'Alimentació i Agricultura de les Nacions Unides (FAO) i l'Organització Mundial per la Salut (OMS). La Comissió vol protegir la salut dels consumidors i assegurar bones pràctiques dins del comerç internacional. El Codex Alimentarius està reconegut per l'Organització Mundial del Comerç com a punt de referència internacional per resoldre problemes sobre seguretat alimentària, frau alimentari i protecció del consumidor.[2][3]
Abast
El Codex Alimentarius oficialment cobreix tots els aliments, processats, semiprocessats o crus, però presta més atenció als que estan directament adreçats a la venda als consumidors. A més dels estàndards específics cobreis els generals (etiquetatge, higiene, additius, residus de pesticides i procediments per la seguretat en l'ús de la biotecnologia). També conté guies per les inspeccions oficials d'exportació, importació i certificació.
El Codex Alimentarius es publica en versions en àrab, xinès, anglès, francès i castellà. Not tots els texts estan disponibles en tots els idiomes, com és habitual en els organismes de l'ONU.
Controvèrsia
La controvèrsia sorgeix de considerar que el Codex Alimentarius és un estàndard de compliment obligatori o només voluntari. L'any 1996 hi va haver diferències d'opinió sobre si el Codex Alimentarius hauria de regular la venda com a medicines de plantes medicinals, vitamines i minerals.[4]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
