Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Comitè Flamenc de França

Infotaula d'organitzacióComitè Flamenc de França
(fr) Comité flamand de France Modifica el valor a Wikidata
LemaMoedertael en Vaderland Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCFF Modifica el valor a Wikidata
Tipussocietat científica
editorial Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació terciària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballhistory of Flanders (en) Tradueix, literatura flamenca, Westhoek, flamenc i Flandes francès Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació segons la llei francesa de 1901 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació10 abril 1853, Dunkerque Modifica el valor a Wikidata
FundadorEdmond de Coussemaker, Louis de Backer, Raymond de Bertrand (en) Tradueix, Auguste Ricour (en) Tradueix, Hippolyte Bernaert (en) Tradueix i Pierre Meneboo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Denominació anterior
Comité flamand de France
Vlaemsch Comiteit van Vrankryk
Vlaemsch Comiteyt van Vrankryk
Vlaams Komitee van Frankrijk Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcomiteflamanddefrance.fr Modifica el valor a Wikidata

El Comitè Flamenc de França (flamenc occidental Vlaemsch Comiteit van Vrankryk)[1] és una associació acadèmica fundada el 10 d'abril del 1853 per Edmond de Coussemaker de Bailleul,[2] que té per objecte l'estudi i la difusió de la cultura flamenca (història, literatura, musicologia, arquitectura, idioma ...) en el Flandes francès (districtes de Dunkerque, Lilla i Douai) i d'impuls del flamenc occidental al Westhoek. Disposa d'una biblioteca a Hazebrouck (sobre el Museu dels Agustins). L'actual presidenta és Philippe Masingarbe.

Quan fou creat adoptà la divisa Moedertaal en Vaderland,[a] ja que defensava la llengua i el catolicisme, però esdevingué una societat d'erudits i notables que s'ocuparen més de la història, l'arqueologia i del folklore, cosa ja denunciada per Louis de Backer, primer vicepresident del Comitè, mentre que els clergues s'oposaven a la difusió del francès perquè comportava la difusió del laïcisme. Encapçalaren protestes contra l'Ordre del ministre Victor Durey del 1866 que prohibia l'ús del flamenc a l'escola.[3]

Posteriorment adoptaren la divisa Fransch zyn ik, Vlaeming bluuven ik.[b] El 19 de desembre 1981 va signar el Manifest dels Flamencs de França amb el Cercle Michel de Swaen, Menschen lyk wyder, Het Reuzekoor i Tegaere Toegaen.[4]

Presidents

  • Edmond de Coussemaker (1853-1876)
  • Alexandre Bonvarlet (1876-1900)
  • Camille Looten (1900-1941)
  • Auguste Leman (1941-1945)
  • Paul Verschaeve (1945-1948)
  • Jean-Pierre Verschave (- 2002)
  • Christiane Lesage (2002-2009)
  • Philippe Masingarbe (2009-)

Enllaços externs

Notes

  1. ↑ Llengua materna i Pàtria
  2. ↑ Sóc francès, em sento flamenc

Referències

  1. ↑ van Duyse, Prudens (1854). «Odes au Comité flamand de France». A: Comité flamand de France. Annales du Comité flamand de France 1853 (Duinkerke: Mme Théry): 84. 
  2. ↑ de Bertrand, Raymond. Société dunkerquoise pour l'encouragement des sciences, des lettres et des arts. Mémoires de la Société dunkerquoise pour l'encouragement des sciences, des lettres et des arts (en francès). Monographie de la rue David d'Angers à Dunkerque – Comité flamand de France. 6. Dunkerque: Typographie Benjamin Kien, 1859, p. 310–316. 
  3. ↑ Dejonghe, Étienne (1970). «Un mouvement séparatiste dans le Nord et le Pas-de-Calais sous l'occupation (1940-1944) : le «Vlaamsch Verbond van Frankrijk»». Revue d'histoire moderne et contemporaine. 17 N°1 (Paris: Armand Colin): 50–77. 
  4. ↑ Comité flamand de France. Les flamands de France. Qui sont-ils ? Que veulent-ils ? : le manifeste des flamands de France adopté à la IVe université populaire flamande par les associations Cercle Michel de Swaen, Comité flamand de France, Menschen Lyk Wyder, Tegaere Toegaen, Het Reuzekoor (en francès), 1982, p. 20. ISBN 2903077797. 
Kembali kehalaman sebelumnya