Quan fou creat adoptà la divisa Moedertaal en Vaderland,[a] ja que defensava la llengua i el catolicisme, però esdevingué una societat d'erudits i notables que s'ocuparen més de la història, l'arqueologia i del folklore, cosa ja denunciada per Louis de Backer, primer vicepresident del Comitè, mentre que els clergues s'oposaven a la difusió del francès perquè comportava la difusió del laïcisme. Encapçalaren protestes contra l'Ordre del ministre Victor Durey del 1866 que prohibia l'ús del flamenc a l'escola.[3]
↑van Duyse, Prudens (1854). «Odes au Comité flamand de France». A: Comité flamand de France. Annales du Comité flamand de France1853 (Duinkerke: Mme Théry): 84.
↑ Comité flamand de France. Les flamands de France. Qui sont-ils ? Que veulent-ils ? : le manifeste des flamands de France adopté à la IVe université populaire flamande par les associations Cercle Michel de Swaen, Comité flamand de France, Menschen Lyk Wyder, Tegaere Toegaen, Het Reuzekoor (en francès), 1982, p. 20. ISBN 2903077797.