El comtat de Chinchón és un títol nobiliari jurisdiccional concedit a Castella el 1520 a Fernando de Cabrera y de Bobadilla, senyor de Chinchón, destacat capità de la guerra dels comuners.
El seu fill i segon comte, Pedro Fernández de Cabrera-Bobadilla y de la Cueva, fou nomenat tresorer general del Consell d'Aragó per Felip II de Castella, càrrec que es mantingué diverses generacions en mans als comtes de Chinchón. El quart comte, Luis-Jerónimo Fernández de Cabrera-Bobadilla y Pacheco, a més de tresorer general del Consell d'Aragó, fou virrei del Perú. L'any 1665 el títol passà als Savelli i als Sforza-Cesarini, que el vengueren l'any 1738 a l'infant Felip, fill de Felip V. Aquest el vengué l'any 1761 al seu germà, l'infant Lluís, de qui passà al seu fill, el cardenal Luis María de Borbón y Vallabriga, i a llurs successors, els Godoy i els Rúspoli.[1][2]
Comtes de Chinchón
Referències
