El Concert per a mandolina en do major, RV 425, fou compost pel compositor italià Antonio Vivaldi, el 1725. La música consisteix en un virtuós tractament de la part de l'instrument solista, la mandolina, i la interacció entre el solista i l'acompanyament de l'orquestra. És més exigent que altres concerts de Vivaldi i una de les peces per a mandolina més conegudes. Part del concert apareix en la pel·lícula Kramer vs. Kramer. L'obra ha estat enregistrada en força ocasions. Els intèrprets de mandolina també a vegades interpreten obres de Vivaldi per a guitarra o llaüt, més nombroses que per a mandolina.[1][2]
Vivaldi va fer servir la mandolina com a instrument solista en una ària de l'oratori Juditha triumphans (1716), aconseguint un gran efecte. Va compondre dos concerts per aquest instrument: aquest Concert per a mandolina, RV 425 i el Concert per a dues mandolines, RV 532. Probablement està dedicat al marquès Bentivoglio de Ferrara; hi ha una carta que Vivaldi li escriu en la qual li demana si segueix interessant la mandolina.[3] Aquesta obra demostra que Vivaldi era capaç d'escriure adaptant l'escriptura musical a l'instrument protagonista, el qual sovint requereix de tècniques i efectes inusuals.[2]
Anàlisi musical
En el baix continu hi ha l'anotació Violini Soli pizzicati.[3]
Estructura
Consta de tres moviments:
- Allegro
- Largo
- Allegro
El primer moviment presenta una ràpida i alegre melodia la durada de la qual és de poc més de tres minuts. Al llarg de la peça, Vivaldi crea contrastos entre la mandolina i la resta de l'orquestra, cridant l'atenció a través de crescendos. El ritornello orquestral consisteix en poc més que octaves obertes i quintes, mentre que la mandolina té un material melòdic molt vital.[2]
El segon moviment, de poc menys de tres minuts de durada, i en contrast amb la ràpida i entusiasta melodia del primer moviment, és més lent i reflexiu en la seva composició. En mode menor, és un bon exemple de la malenconia minimalista de Vivaldi, i el final és un sorprenentment senzill.[2]
En l'Allegro final el solista desfa la inversió melòdica rudimentària sobre la qual es basa el ritornello. Un dels passatges solistes sembla fer referència al primer moviment del concert: una recurs tècnic que, si fos intencional, com en tantes altres coses, situaria a Vivaldi molt abans del seu temps en l'ús de material cíclic.[2]
Referències
- ↑ Lemma, Michael. Vivaldi Concertos for Mandolin. Mel Bay Publications, 2012, p. 4. ISBN 9781619110410.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manheim, James. «Mandolin Concerto, for mandolin, strings & continuo in C major, RV 425». AllMusic. [Consulta: 1r setembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Kolneder, Walter. Guía de Vivladi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. p. 130-131
Enllaços externs
|
|---|
| Biografia | | |
|---|
| Òperes | |
|---|
| Música sacra | |
|---|
| Obra instrumental |
- 12 trio sonates, op. 1 (1705)
- L'estro armonico, op. 3 (1711)
- La stravaganza, op. 4 (1714)
- Il cimento dell'armonia, op. 8 (1723)
- Concert per a mandolina, RV 425 (1725)
- La cetra, op. 9 (1727)
- 6 concerts per a flauta, op. 10 (1728)
- 6 concerts per a violí, op. 12 (1729)
- Grosso mogul, RV 208
- Concert per a llaüt, RV 93 (1730s)
|
|---|
| Cultura | |
|---|
|
|
|---|
- Dotze trio sonates, op. 1 (1705)
- Dotze sonates per a violí op. 2 (1709)
- L'estro armonico, op. 3 (1711)
- La stravaganza, op. 4 (1714)
- Sis sonates per a violí, op. 5 (1716)
- Sis concerts per a violí, op. 6 (1716–1721)
- Dotze concerts, op. 7 (1716–1717)
- Il cimento dell'armonia e dell'inventione, op. 8 (1723)
- Concert per a mandolina, RV 425 (1725)
- La cetra, op. 9 (1727)
- Sis concerts per a flauta, op. 10 (1728)
- Sis concerts, op. 11 (1729)
- Sis concerts per a violí, op. 12 (1729)
- Concerto alla rustica, RV 151
- Grosso mogul, RV 208
- Concert per a flauta, «Il Gran Mogol», RV 431a (c. 1730)
- Concert per a llaüt, RV 93 (1730s)
| |
|
