El 23 de gener de 1977, la COPEL va publicar un comunicat en el qual exposava les seves reivindicacions concretes i la filosofia que inspirava als seus participants i militants.
L'acció més sonada fou el motí organitzat a la presó de Carabanchel el 18 de juliol de 1977, durant el qual vuit presos van pujar a la teulada de la presó amb una pancarta i l'escut de la COPEL, i quan hi entraren els antidisturbis al voltant de 800 presos pujaren a la teulada cridant Amnistía, mentre d'altres es van tallar les venes per tal de ser duts a l'hospital. El motí fou sufocat quatre dies després i les autoritats van traslladar els presos que havien pujat a la teulada al penal de Cartagena, als que es van tallar les venes al penal de Còrdova, i a d'altres als de Burgos, Ocaña i Dueso. Això no obstant, els motins van estendre's a nombroses presons i destacats artistes, polítics i sindicalistes demanaren una amnistia general.
El moment àlgid arribà el 13 de març de 1978 quan l'anarquista català i membre de la COPEL Agustín Rueda Sierra va morir de resultes de les tortures infligides a la presó de Carabanchel. Com a resultat de l'escàndol provocat, el director de la presó fou destituït i fou nomenat un nou Director General d'Institucions Penitenciàries, alhora que la COPEL organitzà una tallada de venes generalitzada a les presons el 10 de maig.
Després de l'aprovació de la Llei Orgànica Penitenciària de 1979,[4] que recollia moltes de les reivindicacions de la COPEL, l'activitat reivindicativa dels presos socials va disminuir: Amadeu Casellas Ramón ha afirmat haver estat militant de la COPEL.
