La Costa Est dels Estats Units (en anglès: East Coast of the United States), també coneguda com a «litoral Est» (Eastern Seabord) o «litoral de l'Atlàntic» (Atlantic Seabord), és una regió geogràfica que comprèn els estats ubicats a la zona litoral de l'est, al nord dels Estats Units i que limita amb l'oceà Atlàntic i el Canadà. El terme «Costa Est» (East Coast) es fa servir popularment per a designar específicament la meitat nord d'aquest litoral, coneguda també com a Northeastern U.S.. La part de sud del litoral es considera més aviat que pertany a la regió sud o sud-est del país (South o Southeast). Les principals ciutats de la costa est són Atlanta, Filadèlfia, Washington D.C., Nova York, Boston i Miami.
La part de costa que va des de Virgínia a Florida és associada amb la cultura meridional dels Estats Units. «Costa Est» també es pot referir a una part encara més específica, que consta de la franja altament urbanitzada que va des de Boston a Washington D.C., que és també coneguda com el corredor del nord-est (Northeast Corridor), una definició que exclou les zones que estan menys densament poblades del nord de Nova York, l'oest de Pennsilvània i el nord de Nova Anglaterra.
Història
Aquesta regió del subcontinent d'Amèrica del Nord, que va ser descoberta per als europeus per Giovanni da Verrazzano el 1524, va esdevenir part del Món Atlàntic i creà interconnexions de comerç amb la Gran Bretanya, França, Àfrica Occidental, així com amb les colònies britàniques, franceses i espanyoles d'Amèrica. Els que després serien estatunidencs van duplicar la seva població cada 25 anys i aquesta taxa de creixement es va veure augmentada abans de 1775, quan precisament en aquesta zona s'inicià la Guerra d'Independència Americana del Regne Unit,[1] per fluxos constants d'immigrants britànics i alemanys així com per la compra d'esclaus africans. Milions d'immigrants europeus hi arribaren fins a l'any 1914, quan les restriccions a la immigració i també la guerra van alentir el flux d'immigrants.
