Crema controlada de pastures feta a la tardor.Foc experimental al Canadà.Un foc controlat dins un bosc de pinassa de Portugal
La crema controlada,contrafoc,[1] o foc tècnic,[2] és una tècnica de supressió i mitigació d'incendis forestals descontrolats mitjançant incendis controlats del material combustible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món.
El foc és una part natural de l'ecologia tant del bosc com de les praderies i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible.[3] La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies seròtines).[4]
Història
Xenofont ja parla de la tècnica de tallar i cremar a la Grècia del segle IV ac.[5][6] Els amerindis i els colonitzadors europeus d'Amèrica utilitzaven incendis per a millorar els pastius que d'aquesta manera tornaven a créixer més tendres.[7] També els aborígens australians la utilitzaven.[8] A Espanya la crema de rostolls ha estat prohibida algunes èpoques i legitimada altres: el 1362 Pedro el cruel es diu que va decretar que qui provoqués un incendi hauria de ser-hi llençat. El 1550 Felip II va desincentivar el pasturatge en algunes províncies sobre la base que els mals eren causats per incendis.[9]
Des de 1995, el US Forest Service lentament ha incorporat les pràctiques de crema controlada en la política de gestió dels seus boscos.[10]
Tipus de foc tècnic
Si l'aplicació del foc tècnic és abans de l'existència de l'incendi, s'anomena foc tècnic en crema prescrita. L'objectiu és l'extinció passiva o preextinció, preparant el terreny perquè cremi dins d'unes limitacions.[11]
El foc tècnic utilitzat com a maniobra alternativa en un incendi forestal, serà segons la seva finalitat:[11]
crema d'eixamplament, quan l'objectiu és l'atac paral·lel, eliminant el combustible per davant del perímetre de l'incendi.
contrafoc, quan l'objectiu és l'atac indirecte i generar prou combustió per ofegar el front principal en eliminar-li l'oxigen i el combustible.
redirecció del front principal, quan l'objectiu és l'atac indirecte i ajudar el perímetre a dirigir-se on interessa als bombers.
Sovint es fan servir els tallafocs com a punts de partida dels contrafocs.[12]
La ignició s'efectua amb eines segures: bengales, torxes de degoteig o pilotes ignífugues.[11]
Ús forestal
Els focs controlats redueixen el combustible i poden millorar els hàbitats per a la vida silvestre,[13] milloren a curt termini el farratge per a la pastura, millora l'accessibilitat, ajuda a controlar les malalties dels arbres i perpetua les espècies que depenen dels incendis.[14] El foc és vital per a la recuperació d'algunes espècies amenaçades com és el cas de la serp Pituophis ruthveni de Louisiana i Texas.[15] En particular, les pinyes de la Sequoia gegant depenen del foc per a reproduir-se.[16] L'Eucalyptus regnans d'Austràlia també depèn del foc però d'una manera diferent, ja que les seves llavors necessiten els nutrients de les cendres provocades pels incendis.[17]
