Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Crema controlada

Crema controlada de pastures feta a la tardor.
Foc experimental al Canadà.
Un foc controlat dins un bosc de pinassa de Portugal

La crema controlada, contrafoc,[1] o foc tècnic,[2] és una tècnica de supressió i mitigació d'incendis forestals descontrolats mitjançant incendis controlats del material combustible acumulat. En les seves variants és una pràctica agrícola ancestral practicada a tot el món.

El foc és una part natural de l'ecologia tant del bosc com de les praderies i el foc controlat pot ser una eina de gestió mitjançant la reducció a l'hivern de la càrrega de combustible.[3] La crema controlada estimula la germinació d'algunes llavors d'espècies forestals que renoven el bosc (espècies seròtines).[4]

Història

Xenofont ja parla de la tècnica de tallar i cremar a la Grècia del segle IV ac.[5][6] Els amerindis i els colonitzadors europeus d'Amèrica utilitzaven incendis per a millorar els pastius que d'aquesta manera tornaven a créixer més tendres.[7] També els aborígens australians la utilitzaven.[8] A Espanya la crema de rostolls ha estat prohibida algunes èpoques i legitimada altres: el 1362 Pedro el cruel es diu que va decretar que qui provoqués un incendi hauria de ser-hi llençat. El 1550 Felip II va desincentivar el pasturatge en algunes províncies sobre la base que els mals eren causats per incendis.[9]

Des de 1995, el US Forest Service lentament ha incorporat les pràctiques de crema controlada en la política de gestió dels seus boscos.[10]

Tipus de foc tècnic

Si l'aplicació del foc tècnic és abans de l'existència de l'incendi, s'anomena foc tècnic en crema prescrita. L'objectiu és l'extinció passiva o preextinció, preparant el terreny perquè cremi dins d'unes limitacions.[11]

El foc tècnic utilitzat com a maniobra alternativa en un incendi forestal, serà segons la seva finalitat:[11]

  • crema d'eixamplament, quan l'objectiu és l'atac paral·lel, eliminant el combustible per davant del perímetre de l'incendi.
  • contrafoc, quan l'objectiu és l'atac indirecte i generar prou combustió per ofegar el front principal en eliminar-li l'oxigen i el combustible.
  • redirecció del front principal, quan l'objectiu és l'atac indirecte i ajudar el perímetre a dirigir-se on interessa als bombers.

Sovint es fan servir els tallafocs com a punts de partida dels contrafocs.[12]

La ignició s'efectua amb eines segures: bengales, torxes de degoteig o pilotes ignífugues.[11]

Ús forestal

Els focs controlats redueixen el combustible i poden millorar els hàbitats per a la vida silvestre,[13] milloren a curt termini el farratge per a la pastura, millora l'accessibilitat, ajuda a controlar les malalties dels arbres i perpetua les espècies que depenen dels incendis.[14] El foc és vital per a la recuperació d'algunes espècies amenaçades com és el cas de la serp Pituophis ruthveni de Louisiana i Texas.[15] En particular, les pinyes de la Sequoia gegant depenen del foc per a reproduir-se.[16] L'Eucalyptus regnans d'Austràlia també depèn del foc però d'una manera diferent, ja que les seves llavors necessiten els nutrients de les cendres provocades pels incendis.[17]

Referències

  1. Diccionari de bombers. Termcat. Generalitat de Catalunya, novembre 1995. ISBN 84-393-3689-6. 
  2. «Foc tècnic». Termcat. Generalitat de Catalunya.
  3. Guidelines for Low Intensity Bushfire Hazard Redustion Burning Arxivat 2019-03-12 a Wayback Machine. Retrieved on 11-3-2009
  4. «Pi blanc, el més resistent al foc i la sequera». Alerta Forestal, 07-06-2019.
  5. Semple, Ellen Churchill. Ancient Mediterranean Agriculture: Part II. Manuring and Seed Selection. (en anglès). Agricultural History Society, 1928. 
  6. «La Polis i l'Explotació Ramadera als Santuaris Grecs» (en castellà). Biblioteca Digital Universidad de Alcalá, 1995.
  7. «Prehistoric fire area and emissions from California’s forests, woodlands, shrublands, and grasslands». Forest Ecology and Management, 251, 2007, pàg. 205–216. DOI: 10.1016/j.foreco.2007.06.005 [Consulta: 28 febrer 2012].
  8. «Spatially-explicit simulation of the effect of prescribed burning on fire regimes and plant extinctions in shrublands typical of south-eastern Australia». Biological Conservation, 86, 1, 1998, pàg. 83–95. DOI: 10.1016/S0006-3207(97)00170-5 [Consulta: 28 febrer 2012].
  9. Rackham, Oliver. The Nature of Mediterranean Europe: An Ecological History (en anglès). segona edició. Xina: Yale University Press, 2003, p. 230. ISBN 0-300-10055-8. 
  10. «Federal Forest-Fire Policy in the United States». Ecological Society of America: Ecological Applications, 15, 2, 2005, pàg. 532–542. Arxivat de l'original el 10 de setembre 2012. DOI: 10.1890/04-0545 [Consulta: 28 febrer 2012].
  11. 11,0 11,1 11,2 «Materials de formació contínua: Curs avançat d’intervenció en incendis forestals». Institut de Seguretat Pública de Catalunya, 2017.
  12. Backburning in controlling bushfires to prevent spreading Arxivat 2012-12-05 a Wayback Machine. Retrieved on 10-3-2009
  13. «Whither wildlife without fire?». Treesearch.fs.fed.us, 16-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-03-25. [Consulta: 25 juny 2011].
  14. «Reasons For Prescribed Fire In Forest Resource Management - A Guide for Prescribed Fire in Southern Forests». Bugwood.org, 24-03-2003. Arxivat de l'original el 2011-07-05. [Consulta: 25 juny 2011].
  15. «La rara serp del pi necessita el foc per sobreviure» (en anglès). U.S. Forest Service, 04-05-2004.
  16. «Yosemite» (en anglès). National Park Service.
  17. «The Private Life of Plants». Internet Archive.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya