La seva vida és poc coneguda. Fou un dels caps de fila de l'escola mallorquina de cartografia, el moment àlgid de la qual se situa al segle xiv. Era mestre de les cartes del rei d'Aragó. El fet que fos l'autor de l'Atlescatalà, present a les col·leccions del rei de FrançaCarles V el 1380, continua sent incert, però se sap que satisfiu encàrrecs similars als anys 1380 per als reis de França i d'Aragó. El seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme el 1391 (durant la Revolta mallorquina de 1391), va ser mestre de les cartes nàutiques de la Corona d'Aragó.
Al nord de l'illa de Mallorca, una muntanya submergida porta el nom de mont dels Cresques en homenatge a ell i al seu fill.
Obres
L'Atles Català és l'obra que s'atribueix a Cresques amb una major seguretat, però els investigadors també han suggerit que almenys cinc mapes més podien ser obra seva, del seu fill o del seu taller. Igual com l'Atles Català, els cinc mapes (quatre cartes portolanes i un fragment de mapamundi) no estan signats ni datats; s'estima que la seva data de creació seria entre el 1375 i el 1400.[3][4] Algunes fonts li atribueixen també la Bíblia Farhi.[1]
Kogman-Appel, Katrin. Catalan maps and Jewish books : the intellectual profile of Elisha Ben Abraham Cresq̧ues (1325-1387). Turnhout: Brepols, 2020. ISBN 978-2-503-58548-2.
Pujades i Bataller, Ramon J. (2007) Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona.