Cristina Durán Costell (València,1970) és una il·lustradora i dibuixant.[1] Les seues obres des d'Una posibilidad entre mil han estat plenes de comentaris socials.[2]
El 2019 fou guardonada amb el Premi Nacional del Còmic per la novel·la gràficaEl día 3, sobre l'accident de metro a València del 2006. El còmic, basat en el llibre d'investigació de Laura Ballester, és una crònica del drama social «des del respecte» i amb una narrativa que sap equilibrar «l'emoció, l'excel·lència gràfica i l'ús de potents metàfores visuals», tal com va destacar el jurat encarregat d'atorgar el premi.[3]
Biografia
És llicenciada per la facultat de Belles Arts de València amb especialitat en dibuix. Mentre estudiava va crear el fanzineNo Aparcar Llamo GRUA amb Miguel Ángel Giner, Robin i Alberto Botella. Posteriorment, l'any 1993 els quatre van crear l'empresa LaGRUAestudio, dedicada a la il·lustració de llibres i publicitària, el còmic i l'animació.[1] Va treballar perquè l'Associació Professional d'Il·lustradors de València (APIV) reprengués la seva activitat l'any 1997 i va ser-ne presidenta entre els anys 2005 i 2009. També ha estat membre de la Junta Directiva de la Federación de Asociaciones de Ilustradores Profesionales (FADIP) i de la junta fundadora del European Illustrators Forum (EIF).[4]
La seva primera novel·la gràfica amb Miguel Ángel Giner, Una posibilidad entre mil va ser publicada l'any 2009 per Ediciones Sinsentido. Des d'aquesta publicació les seues obres han sigut una mena d'activisme on tracta de mostrar comentaris sobre assumptes socials.[5] El setembre de 2011 se'n va publicar la tercera edició ampliada i amb un pròleg d'Eduard Punset.[6] Durán i Giner Bou narren els tres primers anys de vida de la seva filla Laia, que passa entre hospitals i centres de rehabilitació.[7] El mateix any van publicar Boja per tu, còmic editat pel Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat.[8][9] L'any 2012 es va publicar La máquina de Efrén,[10] la segona part de la història que relata el procés d'adopció del segon fill de la parella.[11] També ha participat amb historietes curtes a publicacions com Usted está aquí, Arròs negre i Cómic 21. A més, és professora del Màster en disseny i il·lustració de la facultat de Belles Arts de València.[11] La darrera historieta publicada és El bote de mermelada, inclòs en el projecte Viñetas de vida impulsat per Intermon Oxfam en el que hi col·laboren una desena d'autors espanyols.[12][13] Per a salvar dos obres basades en experiències dels autors per la desaparició de l'editorial que les havia publicat, publicà Astiberri el 2017 les obres Una posibilidad entre mil i La máquina de Efrén baix un sol volum titulat Una posibilidad.[14]
El 2016 va realitzar la seua primera exposició individual.[5]
Guardons i nominacions
Guanyadora del Concurs Nacional de Còmic d'Alaquàs l'any 1997[15]
Guanyadora del Premi Mejor Dibujante Murcia Joven 98
Nominada al 1r Trophée "Les Bds qui font la différence sur les personnes en situation de handicap" de l'associació Sans Tambour ni Trompette i el Festival International de la Bande Dessinée d'Angoulême per Una posibilidad entre mil (2011) [16]
Premi Turia a la millor contribució cultura del còmic per Una posibilidad entre mil i La máquina de Efrén (2012) [17]
↑«Novetats editorials del 16 de juliol!!». Bitàcora de les Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú. [Consulta: 26 febrer 2017].
