El seu pare la va tancar en una torre per temor a l'oracle, segons el qual, un nét seu el mataria; però Zeus va entrar en la seua cel·la transformat en una pluja d'or. D'aquesta unió va néixer Perseu.
Acrisi, veient que tindria el net fatídic, ficà la mare i el fill en una barqueta (o en un cofre) i els deixà a la deriva al mig del mar. A petició de Zeus, Posidó calmà el mar i el corrent els portà a l'illa de Sèrifos, on foren acollits pel pastorDictis. El seu germà, el tirà Polidectes, rei de l'illa, s'enamorà de Dànae i envià Perseu a una perillosa missió per allunyar-lo i tindre-la captiva. Aquesta missió era portar-li el cap de la Medusa. Polidectes mentrestant va intentar violar Dànae. Quan Perseu va tornar, trobà la seva mare i Dictis suplicant davant l'altar i buscant maneres d'evitar les amenaces del tirà. Amb el cap de Medusa Perseu el va transformar en pedra, i també als seus companys, i va donar el reialme de l'illa a Dictis. Perseu i Dànae van marxar de Sèrifos. Ella va tornar a Argos amb la seva mare Eurídice, i Perseu va anar a buscar Acrisi. Per atzar anà a Larisa, on participà en uns jocs atlètics. Allà, accidentalment, colpejà el seu avi amb una javelina o amb un disc i el matà, i s'acomplí així l'oracle.[1]
Referències
↑Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 127. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 60. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1