Dag Shang Kagyü és un temple budista ubicat al nord de la província d'Osca, a la localitat de Panillo, que pertany a la branca del budisme tibetà vinculada als llinatges Dagpo i Shangpa Kagyü, més concretament Karma Kagyü, del budisme Vajrayāna.[1] Aquest temple va ser fundat per Kyabye Kalu Rinpoche en 1984, i la seva tutela és actualment sostinguda per la seva reencarnació, Yangsi Kalu Rinpoche.[2][3]
És la principal seu del llinatge Shagpa Kagyü a Europa.[3][4] Tot i així, Dag Shang Kagyü s'enquadra en el moviment Rimé, o no-sectari, que respecta totes les tradicions i les reconeix com a camins vàlids per a la consecució de la realització espiritual suprema.[cal citació]
Història
Durant els anys 1970, La seva eminència Kalu Rinpoche va fundar a França diverses comunitats centres budistes Kagyü Rintchen Tcheu Ling (La Boulaye, Borgonya, 1974) o Dashang Kagyü Ling (Montpeller, Llenguadoc-Rosselló, 1975). Més tard va ser convidat a Espanya per iniciats al budisme tibetà i va fundar centres budistes a les principals capitals del país. Amb el desenvolupament d'aquests, va sorgir la necessitat de crear un espai propici per a la meditació i la retirada a l'entorn natural. Kalu Rinpoche va arribar a la Ribagorça a finals dels anys 1980, i prop d'on es troba actualment el temple, va trobar una alzina centenària a dalt del turó (actualment visitable).[5] Sota la seva ombra, Kalu va decidir que aquell lloc seria propici per a la fundació d'un temple per al llinatge Kagyü. Amb el suport de molts dels seus deixebles, es va adquirir un terreny a Panillo,[6] on s'ubicava una masia de mitjans del segle xix que és l'alberg actual.[7]
Dag Shang Kagyü va néixer el 1984 amb l'adquisició d'una petita finca que posteriorment va ser ampliada amb una altra de més extensa, donada per un grup de benefactors i deixebles de S. e. Kalu Rinpoche i un any després va obrir les portes com a centre budista d'estudi i pràctica, albergant també l'aspiració de convertir-se en un futur centre de retir per als estudiants.[cal citació]
Aleshores es comptava únicament amb una antiga casa en ruïnes. Gràcies a la feina dels residents, al suport financer dels seus membres i benefactors, gràcies també a la bona disposició mostrada per les autoritats que van recolzar des del primer moment aquest projecte, i l'incessant entusiasme dels Lamas i les benediccions dels Budes, Dag Shang Kagyü s'ha convertit en un florent centre de Dharma.[cal citació]
El centre està dirigit per l'autoritat espiritual Lama Drubgyu Tenpa i és llar d'aproximadament vuit Lamas, occidentals i tibetano-butanesos, així com diversos residents i col·laboradors vinguts de diversos llocs d'Espanya i altres països.[cal citació]
Filosofia
Dag Shang Kagyü s'enquadra en el moviment Rimé, o no-sectari, que respecta totes les tradicions i les reconeix com a camins vàlids per a la consecució de la realització espiritual suprema.[cal citació]
Dins aquest esperit, Dag Shang Kagyü compta entre les seves activitats amb les visites regulars de grans Mestres i Rinpoches de diferents escoles de la tradició budista Vajrayana, podent així rebre els seus preciosos i profunds ensenyaments i iniciacions.[cal citació]
Ubicació
El terreny de Dag Shang Kagyü és molt ampli i està cobert per bells boscos. Situat al Prepirineualt-aragonès, el lloc ha estat reconegut com un lloc especialment adequat per a la meditació, tant per l'anterior Kalu Rinpoche com per Bokar Rinpoche.[cal citació]
Consta d'un edifici principal restaurat a l'estil tradicional tibetà, a més d'una stupa de 17 m d'alçada que representa l'obertura de les portes cap als ensenyaments, i una Shedra (escola).[cal citació]
L'alberg, antiga edificació, ha estat rehabilitat, i actualment s'està elaborant un projecte d'ampliació per a 40 habitacions. El 2013 comptava amb dues estades que feien de dormitoris comuns, un mixt amb 28 llits en lliteres i un altre femení amb 16. L'alberg compta amb calefacció, aigua calenta, lavabos i dutxes, i un gran menjador que pot donar cabuda fins a 80 comensals.[7]
Dag Shang Kagyü compta també amb una zona de retir, Samten Ling, amb la seva pròpia stupa dedicada a la il·luminació del Buda, on estan ubicades les casetes per a retir individuals, i una zona de retir de llarga durada, amb els centres de retirs de Naro Ling (per als homes) i Nigu Ling (per a les dones).[cal citació]
↑Abeynayake, O.; Tilakaratne 2600 Years of Sambuddhatva: Global Journey of Awakening (en anglès). Ministry of Buddhasasana and Religious Affairs, Government of Sri Lanka, 2011, p. 488. ISBN 9559349333.
.jpg)
