Denebola

Denebola
Tipus	estrella de navegació, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV
Tipus espectral (estel)	A3Va
Constel·lació	Lleó
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	11,091 pc
Radi	1,728 R☉
Diàmetre	1.160.000 km
Magnitud absoluta	1,93
Magnitud aparent (V)	2,13 (banda V)
Diàmetre angular	1,37 mas
Massa	1,78 M☉
Temperatura efectiva	8.604 K
Paral·laxi	90,91 mas
Moviment propi (declinació)	−114,67 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−497,68 mas/a
Velocitat de rotació estel·lar	128 km/s
Velocitat radial	−0,2 km/s
Gravetat superficial equatorial	16.600 cm/s²
Ascensió recta (α)	11h 49m 3.5783s
Declinació (δ)	14° 34' 19.409''
Metal·licitat	0,07
Color	0,09
Lluminositat	15 lluminositats solars
Edat estimada	2,4 anys
Part de	Triangle de primavera
Catàlegs astronòmics
	SAO 99809 (Catàleg SAO); HD 102647 (Henry Draper Catalogue); 2MASS J11490366+1434197 (2MASS); HIP 57632 (Catàleg Hipparcos); HR 4534 (Catàleg d'Estrelles Brillants); IRAS 11464+1451 (IRAS); GJ 448.0 (Gliese Catalogue of Nearby Stars); GJ 448 (Gliese Catalogue of Nearby Stars); β Leo (nomenclatura de Bayer); ADS 8314 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken); ASCC 952815 (All-sky Compiled Catalogue); BD+15 2383 (Bonner Durchmusterung); CCDM J11490+1433A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples); CSV 101225 (Catalogue of suspected variable stars); FK5 444 (FK5); GC 16189 (Catàleg General de Boss); GCRV 7151 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); HIC 57632 (Hipparcos Input Catalogue); IDS 11440+1508 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès); IRC +10247 (Two-Micron Sky Survey); JP11 2102 (JP11); LFT 853 (Luyten Five-Tenths catalogue); LHS 2462 (Luyten Half-Second catalogue); LSPM J1149+1434 (LSPM-NORTH catalog); LTT 13249 (Luyten Two-Tenths catalogue); N30 2755 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30); NLTT 28642 (New Luyten Two-Tenths catalogue); NSV 5349 (New Catalogue of Suspected Variable Stars); PLX 2738 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); PLX 2738.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); PMC 90-93 319 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog); PPM 128576 (Catàleg d'estrelles PPM); ROT 1752 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels); TD1 15885 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1); TYC 870-988-1 (Catàleg Tycho); UBV 10637 (UBV); bet Leo (Catàleg General d'Estrelles Variables); WDS J11491+1434A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington); uvby98 100102647 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ); Ci 20 663 (Catàleg d'estrelles de moviment propi); HGAM 606 (A catalogue of Hgamma measures); PM 11465+1451 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more); WEB 10349 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue); 94 Leo (Nomenclatura de Flamsteed); TIC 14725877 (TESS Input Catalog); AG+14 1239 (AGK3U); UBV M 17408 (UBV)

Denebola (Beta del Lleó / β Leonis) és el segon estel més brillant en la constel·lació del Lleó, darrere de Regulus (α Leonis).^[10] La seva magnitud aparent és +2,12. S'hi troba a 35,9 anys llum de distància del sistema solar.

El nom de Denebola prové de l'àrab Al Dhanab al Rostiu i significa «la cua del lleó». Molts altres noms d'estels provenen d'aquesta mateixa arrel àrab Dhenab, entre altres Deneb (α Cygni), Deneb Kaitos (β Ceti) i Deneb Algedi (δ Capricorni). En la carta estel·lar de l'hemisferi nord de 1871 de R. A. Proctor, Denebola apareix amb el nom de Deneb Aleet.^[11]

Dafira és un nom menys utilitzat i prové de la paraula àrab que designa el floc de pèl al final de la cua del lleó, que és on està situat l'estel.^[12]

En l'astronomia babilònica, aquest estel marcava la dissetena constel·lació eclíptica, Zibbat A., «la cua del lleó», si bé existeixen certs dubtes sobre aquest tema. Altres noms atribuïts a aquest estel són Lamash, «el colós», i Sa, «blau»; a Pèrsia era coneguda com a Avdem, «la de la cua». Al costat de la veïna Chertan (θ Leonis), rebia el nom copte d'Asphulia, probablement també «la cua».^[11]

Característiques físiques

Denebola és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3V amb una temperatura efectiva de 8.750 K. Té una lluminositat 13,8 vegades major que la del Sol, una massa de 1,75 vegades la massa solar i un radi 1,65 vegades més gran que el radi solar. La seva velocitat de rotació és d'almenys 120 km/s, 60 vegades més ràpida que la del Sol; en conseqüència, el seu període de rotació és inferior a 0,65 dies.^[13] Amb una edat estimada inferior a 400 milions d'anys, és un estel relativament jove comparat amb el Sol, l'edat del qual és de 4.600 milions d'anys.^[14] Abans era considerada una variable Delta Scuti, actualment es pensa que la seva lluentor no varia de forma significativa.^[15]

Un excés en l'infraroig detectat indica l'existència d'un disc circumestel·lar al voltant de Denebola, similar al trobat a Vega (α Lyrae) i β Pictoris.^[16] Com es pensa que el nostre Sistema Solar es va formar a partir d'un disc semblant, Denebola pot ser un bon candidat per a la cerca de planetes extrasolars. El disc de pols té una temperatura aproximada de 120 K. Observacions d'interferometria infraroja suggereixen que existeixen dues bandes de pols; la primera començaria a una distància de ~ 0,13 ua de l'estel, estenent-se 0,3 ua, mentre que la segona començaria a ~ 13 ua, amb un ample de 6,2 ua.^[17]