El departament de Chiquimula està situat a l'orient de Guatemala. Limita al nord amb el departament de Zacapa; al sud amb la república del Salvador i el departament de Jutiapa; a l'est amb la República d'Hondures; i a l'oest amb els departaments de Jalapa i Zacapa. És conegut en l'àmbit guatemalenc com La Perla d'Orient. És un dels departaments amb millor Índex de Desenvolupament Humà, a més és el tercer departament de Guatemala a tenir un major percentatge de població econòmicament activa i és el departament amb major Producte Interior Brut i ocupa el segon lloc en els departaments amb millor PIB per capita.[1]
Orografia
La serralada central prové de Jalapa, penetra per la part suf del departament, on forma contraforts de la Sierra del Merendón en eld límits de la República d'Hondures i d'El Salvador.
Encara dins del departament de Jalapa, en el municipi de San Luís Jilotepeque, el massís que es coneix localment com a muntanya de Pinula, descendeix pel seu costat Aquest a la vall regada pel riu Colima, que ja dins del departament de Chiquimula forma a una ampla vall al municipi de Ipala, que pel Sud té el volcà de Ipala.
El sistema muntanyenc que penetra des del departament de Zacapa descendeix als municipif de Camotán, Jocotán i Chiquimula. El massís muntanyenc és bastant irregular i els seus contraforts continuen dins dels municipis de Chiquimula, Jocotán, Camotán, Olopa, San Jacinto, San Juan Ermita i San José La Labrada. Cap al sud del departament, el sistema orogràfic forma també alguns altiplans de diverses altures dins dels municipis de Quezaltepeque, Esquipulas i Concepción las Minas que, amb els seus replegaments i precipicis, s'integren a la Serra del Merendón.
D'especial importància són els turons: Montecristo, que forma un Trifini amb Hondures i El Salvador, i el turó Brujo, que és fita amb El Salvador, tots dos dins de la Serra del Merendón.
Idioma
El chortí ha exercit gran influència en tot el departament des dels temps antics de mesoamèrica, perquè constitueix herència inequívoca del procés de civilització maia clàssics, per considerar-se a l'ètnia chortí, descendent directa d'aquesta.
En l'actualitat, l'idioma chortí encara s'utilitza com a mitjà de comunicació quotidià en els municipis d'Olopa, Camotán, Jocotán i una mica a Quezaltepeque. Chiquimula de la Sierra, com sempre va ser coneguda en temps colonials, va ser colonitzada pels espanyols i ha estat, històricament, punt de reunió amb les províncies d'Hondures i El Salvador, per la qual cosa l'idioma espanyol es parla oficialment i manté característiques pròpies de regió fronterera amb aquestes Repúbliques.
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
.png){kind=small}
