Fill d'Alonso Gonçales i d'Isabel, va canviar el cognom pel topònim del lloc de naixença, Gumiel de Izán, proper a Aranda de Duero, en l'actual província de Burgos.[1] Hauria après l'ofici d'impressor, probablement, a Burgos.[3]
Activitat a Girona i Barcelona (1494-1501)
Arribà a Girona juntament amb l'impressor asturià Juan de Valdés,[3] i allà constituïren una societat, a la qual posteriorment s'hi incorporà Joan Pla, per al negoci de la impremta, que estava emplaçat en una casa llogada al carrer de Ciutadans, de Girona.[4] En els documents notarials gironins, Diego de Gumiel declara ser impressor i gravador, del que hom ha deduït que el seu ofici principal havia de ser la confecció de punxons i matrius, és a dir, la confecció de tipografies per a ésser venudes als impressors que en requerien, fet que explicaria el seu patrimoni notori en aquests anys inicials de la seva carrera professional.[5][3] A Barcelona treballava amb el sobrenom d'el Castellano, i segons un document de 1494, juntament amb Juan de Valdés, constitueix una societat amb els llibreters Gabriel Prats i Pere Ramon Gavarró.[6] Per tant, Gumiel en aquests anys desenvolupa la seva activitat de forma paral·lela a Barcelona i a Girona.[7] A Barcelona hi imprimí, el 1497, la segona edició del Tirant lo Blanc, per encàrrec del llibreter i editor francès Carmini Ferrer.[8] Segons els documents notarials, a finals de 1495 ja estaria establert exclusivament a Barcelona.[9] El 1501, després de tancar i liquidar els seus negocis a Catalunya, Gumiel partí cap a Valladolid.[10]
Activitat a Valladolid (1501-1513)
Diego de Gumiel va passar a ser impressor responsable de la producció de butlles en el monestir de Nuestra Señora de Prado, a Valladolid, succeint l'impressor Juan de Burgos i antecedint Arnao Guillén de Brocar.[11] D'un document notarial resulta que alternava la seva activitat tipogràfica al monestir amb la de llibreter a Valladolid.[12] En aquesta etapa imprimeix, a Valladolid, entre altres obres, les traduccions castellanes de la Història de Josep (1507), de Joan Roís de Corella i del Tirant lo Blanc (Tirante el Blanco) (1511).[13][14]
Activitat a València (1513-1517)
A València Gumiel donà a l'estampa una sèrie d'obres de Ramon Llull i l'Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et Regni Valentie (1515).[13] Es creu que hi devia morir poc després del 1517.[13]
Llanas, Manuel. «Gumiel». A: L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Barcelona: Gremi d'Editors de Catalunya, 2002.
Mérida Jiménez, Rafael M. «2. Gracias y desgracias de Diego de Gumiel». A: La aventura de "Tirant lo Blanch" y de "Tirante el Blanco" por tierras hispánicas. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos, 2006, pàgs. 13 a 20. ISBN 9788496408180 [Consulta: 5 febrer 2018].
