En aquesta il·lustració, la línia blava representa la difracció del so, la verda, la reflexió i la marró, la refracció
La difracció [1] és un fenomen que afecta la propagació del so. Es parla de difracció quan el so en lloc de seguir en la direcció normal, es dispersa en una direcció contínua.[2]
L'explicació es troba en el principi de Huygens, que estableix que qualsevol punt d'un front d'ones és susceptible d'esdevenir un nou focus emissor d'ones idèntiques a les que el va originar. D'acord amb aquest principi, quan l'ona incideix sobre una obertura o un obstacle que impedeix la seva propagació, tots els punts del seu pla es converteixen en fonts secundàries d'ones, emetent noves ones, denominades ones difractades.[3][4]
La difracció es pot produir per dos motius diferents:[5]
Perquè una ona sonora troba al seu pas un petit obstacle i l'envolta. Les baixes freqüències són més capaces d'envoltar els obstacles que les altes. Això és possible perquè les longituds d'ona en els espectres audibles estan entre 1,7 cm i 17m, per la qual cosa són prou grans per superar la major part dels obstacles que troben.
Perquè una ona sonora topa amb un petit forat i el travessa.
La quantitat de difracció estarà donada en funció de la mida de la mateixa obertura i de la longitud d'ona.
Si una obertura és gran en comparació amb la longitud d'ona, l'efecte de la difracció és petit. L'ona es propaga en línies rectes o raigs, com la llum.
Quan la grandària de l'obertura és menor en comparació amb la longitud d'ona, els efectes de la difracció són grans i el so es comporta com si fos una llum que procedeix d'una font puntual localitzada en l'obertura.
