L'òliba comuna, Tyto alba, té un disc facial prominent
En ornitologia, el disc facial és la col·lecció còncava de plomes a la cara d'alguns ocells — sobretot els mussols— que envolten els ulls. La concavitat del disc facial forma un paraboloide circular que recull les ones sonores i les dirigeix cap a les orelles del mussol. Les plomes que formen aquest disc poden ser ajustades per l’ocell per alterar la distància focal d’aquest col·lector de sons, permetent a l’ocell enfocar-se a diferents distàncies i permetent-li localitzar les preses només pel so sota la neu, l’herba o la cobertura vegetal.
Altres espècies d’ocells, com les arpelles, tenen discos facials menys prominents. En les arpelles, el terme relacionat rufafacial es refereix a les plomes al voltant del coll que s’eleven en resposta al soroll, essencialment engrandint el disc facial i millorant l’audició.
L'òliba comuna té el disc facial més destacat visualment, mesurant uns 110mm (Simmons), mentre que el gamarús de Lapònia té el disc més gran de qualsevol au.
Referències
Jemima Parry-Jones (2001). Understanding Owls: Biology, Management, Breeding, Training. David i Charles, pàg. 20.ISBN 0-7153-1223-5
