Aquest article descriu la guerra com si fos un joc, una competició esportiva de qui mata més. --Flamenc (disc.) 23:55, 17 maig 2019 (CEST)[respon]__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"timestamp":"2019-05-17T21:55:00.000Z","author":"Flamenc","type":"comment","level":1,"id":"c-Flamenc-2019-05-17T21:55:00.000Z","replies":["c-Ignasi-2019-09-25T08:03:00.000Z-Flamenc-2019-05-17T21:55:00.000Z"]}}-->
- Benvolgut --Flamenc (disc.)
D'inici ja et dic que donaré una repassada a l'article, més que res perquè quan el vaig redactar no tenia en consideració la qüestió de les referències. Pel que fa al teu comentari, sí, es cert, el subscric. Però si llegeixes una mica sobre la guerra aèria durant la Segona Guerra Mundial, i especialment en les seves primeres etapes, doncs sí, era això mateix que dius.
Sovint els pilots de caces es descrivien com una mena de cavallers de l'edat mitjana, que feien la guerra pel seu compte en combats singulars entre ells (les "dogfights"). Normalment era canalla que amb prou feines arribaven als 25 anys, que estaven tranquils i ben atesos a les seves bases, amb el seu té o la seva cervesa, i quan s'enlairaven comptaven amb que baixarien victoriosos (la possibilitat que esclatarien en bocins allà dalt només es contemplava per viure intensament quan estaven a terra); i la necessitat de l'alt comandament per fabricar herois doncs provocava el que has dit. Salut,--Ignasi (disc.) 10:03, 25 set 2019 (CEST)[respon]__DTELLIPSISBUTTON__{"threadItem":{"timestamp":"2019-09-25T08:03:00.000Z","author":"Ignasi","type":"comment","level":2,"id":"c-Ignasi-2019-09-25T08:03:00.000Z-Flamenc-2019-05-17T21:55:00.000Z","replies":[]}}-->
