El Dissabte Sant (anomenat fins a la reforma litúrgica de 1955 Dissabte de Glòria) és el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer pleniluni després de l'equinocci de primavera (boreal). És el segon dia del Tridu pasqual, que conclou amb les Vespres d'aquest mateix dia, a l'espera que durant la nit, un cop s'ha fet fosc, se celebri la Vetlla Pasqual, la celebració cristiana més important de l'any, culminant així per als cristians la Setmana Santa. Després de commemorar durant el dia anterior la mort de Crist a la Creu, s'espera el moment de la Resurrecció.
Segons la tradició cristiana, un cop mort Jesús el dia abans de l'inici de la celebració anual del Péssah o Pasqua jueva, durant el dia de repòs, el dissabte, Jesús davalla als inferns o al Sheol, on hi havia tots els morts des de l'inici del món a l'espera de la resurrecció de Crist. D'allà en treu el justos i els porta cap al Cel, davant la presència de Déu Pare.
A la celebració de la Vetlla Pasqual els assistents entren amb una espelma encesa amb el foc del ciri pasqual, a fora del temple.
En el calendari Cristià, la Vetlla Pasqual se celebra la nit entre el dissabte Sant i del Diumenge de Pasqua de Resurrecció, a ser possible a partir de les dotze de la nit (com la nit de Nadal que imita aquesta nit de Pasqua) i és considerada com la celebració més important, gran i central de l'Any litúrgic i es podria pensar que la més antiga. En ella se celebra la nit Santa de la Resurrecció del Senyor. En l'antiguitat era el moment destinat per a rebre els catecúmens que havien de ser batejats.
Durant molt de temps, a pesar del seu origen nocturn, altres preceptes de dejunis i tradicions populars van desdibuixar a parir de l'Edat Mitjana la celebració avançant-la al matí de dissabte i quan es cantava el Glòria es tocaven les campanes, d'aquí que s'anomenara "Dissabte de Glòria". A pesar d'aquell avançament, els textos parlaven abundantment del misteri de la nit santa de la Resurrecció, per la qual cosa era costum tapar les finestres de les esglésies. La reforma de la Setmana Santa als anys 50 va posar remei a moltes coses, culminant la reforma amb el Concili Vaticà II.
És una celebració rica en símbols, cerimònia de renovació de l'aigua i el foc i plena de textos bíblics que ens recorden les pàgines principals de la Sagrada Escriptura relatives a la Pasqua del poble d'Israel.
La celebració es desenvolupa a partir del següent esquema:
Lucernari: es beneeix el foc fora de l'església, i s'encén el ciri pasqual
_-_East_wall,_right_(Harrowing_of_Hell)_03.jpg)
