Fill de Domènec Batet i Rosich natural de Lilla (Montblanc) i de Ventura Mestres i Sugrañes de Tarragona. Va ingressar a l'acadèmia general militar en aquell moment a la ciutat de Toledo en el recinte de l'Alcàsser, el 1887 amb tan sols quinze anys, i el 1895 partí com a tinent voluntari a la guerra de Cuba (1895-1898), on l'any següent la seva actuació en combat li valgué l'ascens a capità.[2][4] Va tornar a Espanya el 1897 i continuà els estudis ingressant a l'Escuela Superior de Guerra on el 1899 en el seu segon any en fou expulsat, sense que se'n sàpiguen els motius,[4] fins que el 1919 va ascendir a coronel.[2] El 1921 fou nomenat jutge especial per jutjar els desastres de l'exèrcit a la batalla d'Annual durant la guerra del Rif, com ara l'expedient Picasso; però va dimitir de l'encàrrec,[1] ja que creia que ho havia de fer un militar del cos jurídic de l'exèrcit.[2] Finalment el 1925 va ascendir a general de brigada per antiguitat i fou destinat a Alacant, i posteriorment nomenat governador militar de Tarragona.[1][2][4]
Durant la dictadura de Primo de Rivera, el 1926 fou detingut i processat acusat de complicitat en l'intent d'alçament militar contra la dictadura de Primo de Rivera, dit de la nit de Sant Joan o Sanjuanada, però fou absolt pel Consejo Superior de Guerra.[1][2]
El 1931, en ser proclamada, la República, es trobava destinat a Mallorca: va substituir el destituït general López Ochoa com a capità general de Catalunya o cap de la IV Divisió.[2] Durant aquest comandament es distingí per l'acatament a l'autoritat civil, pel respecte al règim democràtic i per la prudència amb què actuà en les tensions entre alguns sectors militars i la nova administració catalana. En produir-se els esdeveniments del 6 d'octubre de 1934, en què el president Companys declarà l'estat català dins d'una república federal espanyola, Batet no va posar les seves tropes a les ordres de la Generalitat. En comptes d'això, es posà en contacte amb el president del govern espanyol Lerroux, el qual li respongué que declarés l'estat de guerra.[5] Després d'uns quants avalots amb el resultat de 3 morts,[cal citació] el comandant Fernández Unzué prengué la Plaça de Sant Jaume. Allí va parlamentar amb Enric Pérez i Farràs, el cap dels Mossos d'Esquadra, exigint que abandonessin les armes: aquest no va cedir, i tot d'una hom va disparar contra l'exèrcit espanyol. Aquest respongué disparant els canons contra el Palau de la Generalitat. Després de cinc hores de resistència Lluís Companys es rendí, i llur govern i comandaments foren fets presoners.
Malgrat els aldarulls, es considera que Domènec Batet va aconseguir dominar la situació amb prudència, evitant la destrucció i violència gratuïta,[1] actitud que posteriorment li valgué atacs d'ambdós bàndols: tant de la dreta i d'alguns sectors militars, com dels vençuts i del catalanisme en general.[2]
El cop d'Estat
El març del 1935 fou nomenat cap de la casa militar del president de la República Niceto Alcalá-Zamora, càrrec del qual fou destituït amb el resultat de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936 que finalitzaren el Bienni negre.[2] Aleshores fou destinat a Burgos com a cap de la VI Divisió Militar.[1][2] Des d'aquest càrrec, Batet tingué coneixement dels moviments interns de la jerarquia militar per iniciar un cop d'estat: el 16 de juliol de 1936 es va entrevistar al monestir d'Irache amb el seu subordinat, i un dels principals conspiradors, el general Emilio Mola, comandant militar de Pamplona, davant del qual Batet es mostrà contrari a la rebel·lió.[1][2] Malgrat tot, aquesta es va produir els dies següents i de fet a Burgos va triomfar: El dia 18 encara va intentar dissuadir Mola per telèfon,[2] però finalment el general Batet fou detingut pels seus propis oficials acusat d'haver intentat evitar l'aixecament. Condemnat a mort en consell de guerra el 8 de gener del 1937, fou afusellat el 18 de febrer.[1][2]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,61,7Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 111 "Batet i Mestres, Domènec". ISBN 84-297-3521-6.
↑Esculies, Joan «El cavaller de l'ideal». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, 10-2012, p.22-28. ISSN: 1695-2014.
↑ 4,04,14,2Puell de la Villa, Fernando «Vidas paralelas. Los Generales Domingo Batet y Manuel Goded» (en castellà). Desperta ferro. Desperta ferro ediciones [Madrid], Numero especial, XXXVI, setembre-octubre-2023, pàg. 63-67. ISSN: 2255-4734.
.svg){kind=small}
