Donna Strickland

Donna Strickland

(2018)
Biografia
Naixement	27 maig 1956 (68 anys) Guelph (Canadà)
Presidenta Optica
2013 – 2013 – Philip H. Bucksbaum →
Dades personals
Formació	Universitat de Rochester - física (–1989) Universitat McMaster - enginyeria física (–1981) Guelph Collegiate Vocational Institute
Tesi acadèmica	Development of an ultra-bright laser and an application to multi-photon ionization (en)  (1988 )
Director de tesi	Gèrard Mourou
Activitat
Camp de treball	Òptica, ciència de làsers i òptica no lineal
Ocupació	física, professora d'universitat
Ocupador	Universitat de Waterloo. University of Waterloo Department of Physics and Astronomy (en) (1997–) Consell Nacional de Recerca del Canadà (1988–1991) Laboratori Nacional Lawrence de Livermore
Membre de	Acadèmia Pontificia de les Ciències (2021–) Royal Society (Membre de la Royal Society) (2020–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2020–) Royal Society del Canadà (companya de la Societat Reial del Canadà) (2019–) Optica
Professors	Gèrard Mourou
Obra
Obres destacables (1985) Compression of amplified chirped optical pulses
Premis
(2020)  Membre de la Royal Society (28 desembre 2019)  Company de l'Orde del Canadà (2018)  100 Dones de la BBC (2018)  Premi Nobel de Física, per l'obra amplificació de la deriva de freqüència (1998)  Beca Sloan  membre de The Optical Society
Lloc web	uwaterloo.ca…

Donna Strickland (Guelph, 27 de maig de 1956) és una física canadenca guardonada amb el premi Nobel i és pionera en el camp dels làsers.^[1][2] La tècnica que va desenvolupar, anomenada chirp pulse amplification, s'usa per produir polsos ultracurts amb una intensitat molt alta, per a aplicacions en gravat làser, cirurgia, medicina i en estudis de ciència fonamental. Actualment és professora associada del departament de Física i Astrofísica de la Universitat de Waterloo.

Es va graduar en física a la Universitat McMaster el 1981 i va obtenir el títol de Doctora en Física amb especialitat en òptica a la Universitat de Rochester.^[3] La seva tesi doctoral es va titular "Development of an ultra-bright laser and an application to multi-photon ionization" i va estar supervisada per Gérard Mourou.^[4] El 2018 va guanyar el premi Nobel de Física, compartit amb el aleshores ja col·lega seu Gérard Mourou, pels seus treballs en la física dels làsers.