El Ducat de Cadis és el títol nobiliari espanyol concedit a Rodrigo Ponce de León y Núñez, III comte d'Arcos, II marquès de Cadis, de la casa de Ponce de León. El seu nom es refereix a la ciutat andalusa de Cadis.
Una vegada mort el primer duc, els Reis Catòlics van negociar amb la seva hereva Francisca Ponce de León y Jiménez de la Fuente l'abolició del marquesat i del ducat de Cadis, reincorporant després de la seva mort la ciutat i els títols a la Corona,[1] donant al seu fill en compensació el comtat de Casares i elevant el comtat d'Arcos a ducat d'Arcos.
Durant segles el títol va romandre en desús, fins al segle xix. Des de llavors el títol de duc de Cadis l'han ostentat diversos membres de la família del rei: Francesc d'Assís Lluís de Borbó (9 de maig de 1820), fill primogènit del Infant d'Espanya Francesc de Paula de Borbó, i després de la seva mort el seu germà (d'igual nom) Francesc d'Assís de Borbó (26 de maig de 1822), rei consort, qui amb prou feines va utilitzar aquest títol en vida. Així mateix va rebre el ducat de Cadis l'Infant d'Espanya Ferran Maria de Baviera i Borbó[2] i, finalment, Alfons de Borbó i Dampierre, qui va rebre el títol per iniciativa de l'avi de la seva esposa i cap de l'Estat, Francisco Franco Bahamonde. Sobre aquesta última concessió, el periodista i polític Antonio Fontán va explicar el següent:[3]
D'aquesta forma, Alfonso de Borbó va rebre el ducat de Cadis. El 22 de novembre de 1972, Franco li va concedir per decret la facultat d'usar-lo a Espanya. Després de la mort d'Alfons, el títol va tornar a revertir a la Corona una vegada més.
Titulars
Referències
