Ebrié

Ebrié
Altres noms	Cama, Camana, Kyama, Tchaman, Tsama, Tyama
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	75.900 (ethnologue 1988) - 136.000(joshuaproject) - 144.000
Autòcton de	Districte d'Abidjan, Grans Ponts
Estat	Costa d'Ivori
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües nigerocongoleses; llengües congoatlàntiques; llengües volta-congoleses; llengües kwa; llengües nyo; llengües potou-tano
Codis
ISO 639-3	ebr
SIL	ebr
Glottolog	ebri1238
Ethnologue	ebr
IETF	ebr

La llengua ebrié és una de les llengües nigerocongoleses del grup Àkan parlada pel grup ètnic dels Ebriés de Costa d'Ivori. Amb escriptura llatina i sense dialectes, també s'anomena Cama, Caman, Kyama, Tchaman, Tsama i Tyama.^[4] Hi ha entre 75.900 (1988^[1]), 136.000 (joshuaproject^[2]) i 144.000^[3] ebriés. El seu codi ISO 639-3 és ebr i el seu codi al glottolog és ebri1238.^[5]

Família lingüística i classificació

Segons la classificació lingüística de l'ethnologue, l'ebrié i l'mbato són les dues llengües que conformen el subgrup lingüístic de les llengües potous que són llengües potou-tanos, que formen part de les llengües nyos, que formen part de la família lingüística de les llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.^[6] Segons el glottolog, juntament amb el mbato conformen les llengües potous, que formen part de les llengües potou-tanos.^[5]

Geolingüística i pobles veïns

Segons l'ethnologue, el territori ebrié està situat a 57 poblacions dels districtes d'Abidjan i de Lagunes. Concretament, estan situades al Districte d'Abidjan i a la regió de Grans Ponts, a les subprefectures de Dabou i de Bingerville.^[4] Segons el peoplegroups aquest territori està centrat a la ciutat d'Abidjan i va des de l'alçada de la ciutat de Dabou, a l'oest fins a l'altura de la ciutat de Grand-Bassam, a l'est.^[3]

Segons el mapa lingüístic de Costa d'Ivori de l'ethnologue, els ebriés són veïns dels alladians i dels betis, que viuen al sud, a l'altra ribera de la llacuna Ebrié; amb els mbatos que viuen a l'est, amb els attiés, que viuen al nord i amb els abés i els adioukrous, que viuen a l'oest.^[7]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

L'ebrié és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.^[8] L'ebrié és utilitzada com a segona llengua pels attiés i els betis. Els ebriés també parlen el francès, llengua oficial del país. Entre el 50 i el 75% dels ebriés aprenen a l'escola la seva llengua com a segona llengua. Hi ha programes de ràdio en ebrié. L'ebrié s'escriu en alfabet llatí.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Ebrié, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
↑ ^2,0 ^2,1 «Language: Ebrié». joshuaproject. [Consulta: 19 octubre 2015].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «People name: Ebrié of Cote d'Ivoire». peoplegroups. [Consulta: 19 octubre 2015].
↑ ^4,0 ^4,1 Redacció. «Ebrié». Languages of the World. Ethnologue. [Consulta: 7 juliol 2014].
↑ ^5,0 ^5,1 «Language: Ebrié». glottolog. [Consulta: 19 octubre 2015].
↑ «Potou». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
↑ «Mapa lingúístic de Costa d'Ivori. Els ebriés són el número 71». ethnologue. [Consulta: 19 octubre 2015].
↑ «Sekpele in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].

Bibliografia

Bolé-Richard, Rémy. 1983. L'ébrié. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 307-357. Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
Bouscayrol, R. 1949. Notes sur le peuple ébrie. A: Bulletin de l'IFAN (Institute Français de l'Afrique Noire) 11. 382-408.
Kutsch Lojenga, Constance. 1985. The Tones of the Ebrié Associative Construction. A: Journal of African Languages and Linguistics 7. 1-22. Berlín, Nova York: Walter de Gruyter.
Dumestre, Gérard. 1970. Contribution à l'étude phonologique de l'ébrié (Basse Côte d'Ivoire). A: Annales de l'Université d'Abidjan 3. 19-29.
Vogler, Pierre. 1968. Esquisse phonologique de l'Ebrié. A: Annales de l'Université d'Abidjan, série H (linguistique) 1. 60-65.
Stanton, Gregory Howard. 1985. Symbolic generalization: religion, health, and modernization among the Ebrié of the Ivory Coast. Universitat de Chicago.