L'arxipèlag de Cap Verd té escassos recursos naturals, incloent aigua, que és agreujada per les perllongades sequeres. L'economia és basada en serveis, amb el turisme, el transport i els serveis públics responent per 3/4 del producte interior brut.[1]
El 70% de la població viu a la zona rural. Arrel de la independència del país i l'eliminació del model colonial, per poder autoabastir el consum es va haver de canviar el model productiu tradicional, basat en agricultura de secà per producció de blat de moro i llegums, per una agricultura més basada en el regadiu i la ramaderia,[2] que tenen una participació en el PIB del 9%. Prop de 75% dels aliments han de ser importats. El potencial de la pesca, principalment llagosta i tonyina no és completament explorat.[1] Hi ha indústries associades a la pesca i a l'alimentació a Mindelo, Praia i Sal.
El turisme és una altra font d'ingressos important, contribuint amb més del 10% dels 820 milions d'Euros del PIB de Cap Verd l'any de 2005.[3]
La seva situació estratègica al mig de l'Atlàntic ha permès que el transport hi tingui un paper important, disposa del port de Mindelo (Porto Grande) i aeroports internacionals a Sai i Praia, amb industries i instal·lacions associades, com la reparació naval.
El principals socis comercials són Austràlia, l'Estat Espanyol, Portugal, França, Xina i Rússia (2017).
El país té anualment un gran dèficit comercial, finançat per l'ajuda internacional i pels molts emigrants escampats pel món,[2] que contribueixen amb remissions financeres que complementen el PIB en més del 20%.
de Albuquerque, Luís; Madeira Santos, Maria Emília. História Geral de Cabo Verde (en portuguès). vol.1. Lisboa: Centro de Estudos de História e Cartografia Antiga, Instituto de Investigação Científica Tropical, 1991. ISBN 972-672-537-2.