Aquesta ortodòxia econòmica s'ha focalitzat fins ara en la racionalitat econòmica i en un individu masculí mogut per assolir riquesa, guany, benefici acumulat, sense cap atenció social ni sentit del bé comunitari. N'han quedat excloses i absents les dones, orientades per tradició, obligació o empatia a les atencions i activitats solidàries i altruistes, no remunerades i invisibles i, això no obstant, completament necessàries per a les comunitats, tot i que fins al segle XXI no hagin estat ni pagades ni tampoc considerades per l'economia que hem anomenat ortodoxa.[1][2]
En darrera instància, els principis de l'economia feminista han entroncat també amb l'ecologisme, i davant del creixement continu inviable, que genera esgotament dels recursos, i al capdavall, deteriorament de les condicions de vida i inevitable pobresa, promou alternatives econòmiques sostenibles que es basin en el bé comú, l'atenció i la cura de les persones i del medi ambient.[1]
El terme economia feminista es va començar a utilitzar en la dècada de 1990, especialment arran de la creació de la International Association for Feminist Economics (IAFFE) el 1992 als Estats Units, tot i que l'anàlisi econòmica de les diverses desigualtats de gènere, i en concret les bretxes salarials entre homes i dones, es debaten a Europa i Amèrica amb més o menys intensitat des de meitat del segle xx.[3][4]
L'economia feminista analitza també inevitablement temes de particular importància per a les dones, com la subordinació familiar i social, les desigualtats en educació, la segregació laboral, la invisibilització del treball a la llar i el treball de cures no remunerat, i busca trobar altres maneres i indicadors de dades i les seves mesures, incloent-hi l'índex d'apoderament de gènere, i indaga en teories que incorporen la perspectiva de gènere, com l'enfocament basat en les capacitats d'Amartya Sen.[5]
Concretament, algunes manifestacions masclistes que l'economia feminista analitza i tracta són, entre moltes d'altres:[7]
La divisió sexual del treball, des del passat, per a entendre l'actual, igual que la diferenciació de currículum (vegeu currículum masculí) a les diferents propostes educatives (coeducació, educació mixta i altres), per a analitzar i proposar actuacions contra l'actual divisió sexual del treball i de les condicions laborals.
La divisió del treball discriminatòria inclou tant la segregació vertical, l'anomenat "sostre de vidre", com l'horitzontal, és a dir, per àmbits, activitats i sectors, el "terra enganxós".
La corresponsabilitat social, en una cultura més enllà de l'estat del benestar, en la qual, per una part, la cura de les persones i el treball de la llar estiguin equiparats en temps per a totes les persones, homes i dones, i per altra part, també dones i homes estiguin representats en els òrgans directius i de decisió. Les eines per assolir aquestes fites inclouen canvis en els convenis col·lectius i en la legislació vigent.
Dintre de l'àmbit laboral, té en compte la discriminació retributiva entre homes i dones per a una mateixa feina. També la diferent consideració, visibilitat i prestigi que l'economia clàssica capitalista, basada en la competició (vegeu també cooperació) i la productivitat des del punt de vista dels homes, dona als diferents oficis, professions i tasques socials. No valora les tasques de les dones per masclisme, és a dir, pel fet de ser realitzades per dones. L'economia feminista tracta igualment la discriminació laboral i social, la violència envers les dones en l'àmbit laboral i econòmic, traduït en llenguatge sexista i llenguatge no inclusiu, invisibilitat de tasques, diferència de tracte, diferent qualitat de contractes laborals, reconeixement de certes malalties laborals, etc.
La política econòmica, incloent-hi els pressupostos i la fiscalitat, cercant que les persones siguin considerades individualment i no en relació amb les altres. Per exemple en el cas dels matrimonis, cerca una veritable igualtat en l'assignació de diners públics i una adient redistribució de la renda realista i justa per a tothom.
Es fixa també en l'assignació i l'impacte dels impostos regressius, que inclouen tots els impostos indirectes. Aquests poden estar relacionats amb altres aspectes econòmics. Per exemple, la taxa rosa, o pink tax, es refereix tant al preu injustificadament més alt de productes destinats a dones com a la seva conseqüent fiscalitat. En ser els impostos indirectes un percentatge del preu, l'Estat carrega fiscalment més a les dones que als homes. Cal no confondre la taxa rosa amb el tampon tax, un altre tipus de taxa a les dones, en aquest cas, impostos abusius als productes d'higiene femenina, que en general són considerats de luxe en comptes de productes de primera necessitat. També solen anar a càrrec de les dones els impostos indirectes regressius, com l'IVA, dels productes de cura infantil, de persones malaltes i de la gent gran, com per exemple els bolquers.
