Va tenir un paper destacat en els primers moments de la Nova Cançó, car va servir de plataforma de llançament i difusió de gairebé tots els intèrprets d'aquell moviment artístic. Des dels components d'Els Setze Jutges fins a Raimon, passant per cantants solistes i conjunts músic-vocals. Però, com a editora "general" també va apostar des d'un principi per enregistrar tota mena de discos: de cant coral, de poemes recitats pels poetes, de música clàssica, de temàtica religiosa, de contes i també de música per a infants.[3]
Un altre objectiu era cobrir tot el domini lingüístic del català. Per això van editar discos d'artistes de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Catalunya Nord i l'Alguer. Gairebé tots els vinils incloïen els textos de les cançons perquè la gent pogués cantar-ne les lletres i aprengués també a escriure en català.[3]
Història
El grup fundador era un grup d'activistes per la llengua i cultura catalanes, que prèviament havien participat en projectes com les Rutes Universitàries a Montserrat, l'operació Galinsoga, en els fets del Palau de la Música i en la creació de diversos grups d'aprenentatge de la llengua.[1]
Els germans Espar, Macip i Cabana van endur-se 120 accions que repartirien entre els que s'havien compromès a fer-hi aportacions econòmiques sense afany de lucre. Per esquivar la censura, els primers discos d'Edigsa surten al mercat des de Sant Sebastià a través de la marca Ediphone, propietat de Joan Morera, que era un dels primers socis. Així els discos eren premsats per Colúmbia a Sant Sebastià, i la censura es passava allà per uns funcionaris que no entenien el català. Els discos apareixien, com a conseqüència amb la referència "EDIPHONE sèrie especial EDIGSA". Aquesta situació va durar un any aproximadament, fins que la producció va anar creixent i van adonar-se que aquest camí inicial alentia el procés. Va ser llavors quan van decidir plantar cara als censors de Catalunya. Sota el paraigua editorial d'Ediphone apareix l'any 1961 la primera referència: 'Bon Nadal', un disc flexible amb 'El noi de la mare' i 'El cant dels ocells' interpretades per la Coral Sant Jordi, i dos fragments d''El poema de Nadal' recitats per Josep Maria de Sagarra.[4]
El dia de Sant Jordi de 1962 es publiquen cinc discos que són les primeres referències de diferents col·leccions: 'Espinàs canta Brassens' (CM 1), 'Grau Carol i orquestra' (CM 2), 'Poemes de Joan Maragall' (CL 1) 'Cartes de Sant Pau' (CE 1) amb la veu de Pau Garsaball i el disc infantil 'Cantem i juguem' (CI 1).[3]
Durant l'estiu de 1983 Hisenda va multar a Edigsa amb 40 milions de pessetes, arran d'una inspecció on es van detectar diversos impostos impagats. L'empresa va passar part dels seus actius i fons històrics a la discogràfica PDI i va acabar tancant la segona quinzena de 1983.[5]
Des del 2007, els fons històrics d'Edigsa i de PDI van passar a formar part del catàleg de la discogràfica Picap. Actualment[Quan?]Picap es troba en ple procés de reedició i actualització dels catàlegs d'Edigsa i de PDI amb l'ànim de preservar la memòria històrica musical de la cultura catalana.
Premis i reconeixements
1981 - Premio Nacional de Empresas Fonográficas a la millor edició sonora infantil.[6]
