L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. El seu nom ve per l'oposició a educació no formal, la que s'adquireix fora dels centres escolars. Aquesta distinció és relativament recent, ja que abans només s'assimilava educació a col·legi.
L'educació formal té un currículum prescriptiu que guia els nivells d'aprenentatge, normalment estructurats per cursos o cicles, i les matèries o continguts que s'han d'ensenyar a cada nivell. El mestre ha d'orientar els alumnes i facilitar els recursos necessaris perquè es produeixi un procés d'ensenyament i aprenentatge coherent amb les característiques psicopedagògiques i amb el context sociocultural. A la societat occidental actual encara s'accepta i considera el currículum masculí com a universal.[1]
Es pot considerar com un sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat que s'estén des dels primers anys de l'escola primària fins als últims de la Universitat.[2]
En la majoria de països conté quatre estadis:educació infantil, educació primària, educació secundària i superior, amb variants quant a l'obligatorietat i edats.
| Taula de sistemes d'ensenyament en diversos països
|
| país
|
preescolar
|
primària
|
secundària
|
batxillerat
|
estudis superiors
|
| Albània
|
preescolar, educació primària (8 anys obligatoris)
|
dividida en regular, 4 anys, i tècnica, 2 anys
|
ensenyament terciari
|
| Argentina
|
preescolar, EGB (enseñanza general básica) amb 9 cursos obligatoris
|
polimodal: 2-3 anys
|
ensenyament universitari
|
| Austràlia
|
preprimària,
1-5 anys
|
obligatòria, 7 anys
|
3-5 anys depenent de l'estat, és obligatòria fins a fer 15 anys
|
terciària o superior
|
| Bangladesh
|
|
5 anys
|
nombre d'anys variables segons el centre
|
superior
|
| Burkina Faso
|
obligatori fins als 16 anys, tot i que només un 40% dels alumnes assisteix a primària i menys d'un 10% a secundària, anys i cursos variables
|
| Dinamarca
|
preescolar
|
folkeskole (dels 6 als 17 anys, 9 cursos són obligatoris)
|
secundària superior
|
ensenyament universitari
|
Egipte
(sistema estatal. El religiós segueix altres divisions)
|
3 de preparatòria
|
6 cursos cobreix dels 6 als 12 anys i és obligatòria
|
dividida en general, vocacional i tècnica
|
postsecundària
|
| Finlàndia
|
preescolar
|
educació bàsica,
dels 7 als 15-16 anys, obligatòria i altament comprensiva
|
secundària superior, dividida en vocacional i liceu
|
terciària
|
| França
|
maternelle
|
dels 6 als 10 anys, obligatòria
|
dels 11 als 16 anys, obligatòria, dividida en dues fases
|
terminal, curs de preparació per a l'ingrés a la facultat
|
ensenyament superior
|
| Països Baixos
|
preescolar
|
bàsica, dels 5 als 12 anys, és obligatòria
|
4 anys comuns i obligatoris, després 3 vies
|
superior
|
| Hongria
|
kindergarten
|
comença als 7 anys, pot durar 4, 6 o 8 cursos segons l'opció escollida
|
4 cursos, dividida en tres opcions
|
universitària
|
| Índia
|
preprimària
|
primària: dels 6 als 11 anys, obligatòria,
mitja: dels 11 als 14
|
secundària superior: dels 14 als 17
|
ensenyament superior
|
| Irlanda
|
preescolar, primària i secundària (formen un bloc, obligatori dels 6 als 15 anys)
|
superior
|
| Itàlia
|
kindergarten
|
primària: 5 cursos,
mitjana: 3 cursos
|
5 anys, dividida en tipus de centres, s'estudia fins als 19 anys
|
superior
|
| Mèxic
|
infantil
|
6 cursos
|
3 cursos
|
3 cursos
|
universitària
|
| Pakistan
|
|
primària: dels 5 als 10 anys, obligatòria,
mitja: 1-2 cursos
|
secundària: fins als 14 anys,
secundària superior: fins als 16
|
pot incloure ensenyament terciari i durar fins a 4 anys
|
|
| Romania
|
|
elemental, 8 cursos
|
4 o 5 cursos, obligatòria en teoria fins als 16 anys, gran índex d'abandonament
|
universitària: 1-6 cursos
|
| Xina
|
sistema variat segons zones, oficialment 9 anys obligatoris
|
Referències
- ↑ Pilar Albertín, Antonia Dorado, Irene Mates, Intervenció-investigació en violències de gènere, Documenta Universitaria, 2015. ISBN 9788499842806 (català)
- ↑ SENRA VARELA, María; VALLÉS HERRERO, Josep. Compendio conceptual de la Educación Social (en castellà). Madrid: Pirámide, 2010, p. 89. ISBN 978-84-368-2395-0.
Vegeu també
Enllaços externs
- Eurydice - Base de dades sobre l'educació formal europea
Viccionarihttps://eacea.ec.europa.eu/national-policies/eurydice/national-description_es
