Aquest article tracta sobre el barri de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Poble-sec (desambiguació)».
El Poble-sec
El Poble-sec des d'un terrat. A la dreta de la fotografia hi destaquen les tres xemeneies de l'antiga central elèctrica, on fins fa uns anys hi havien les oficines de Fecsa-Endesa, i el campanar i la cúpula de l'església de Santa Madrona del Poble-sec.
La costa del poble sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, i disposava d'una via d'accés a la ciutat.[1] El port fou usat habitualment fins al segle x i esporàdicament fins al segle xiv.[2] A principis del segle xiii ja es construïen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montjuïc, en uns terrenys que Jaume el Conqueridor va prohibir la construcció de noves cases i ordenà l'enderroc de les existents.[3] Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, es va iniciar la construcció de les Drassanes Reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.[4]
Aquest barri va ser, de fet, el primer eixample de Barcelona, anterior al projectat per l'Ildefons Cerdà. Les muralles de Barcelona van ser enderrocades el 1854 i el pla de l'Eixample va ser aprovat cinc anys més tard, però els propietaris van trigar encara uns anys a edificar, per les reticències contra el projecte d'en Cerdà. Els terrenys situats a la banda més propera al mar de la falda de la muntanya de Montjuïc no quedaven inclosos en el pla de l'Eixample ni estaven, per tant, subjectes a limitacions urbanístiques.
Els propietaris van començar a parcel·lar-los segons les seves conveniències, a partir de 1858, i a edificar senzilles cases per obrers. Van néixer així els barris de la França Xica, Santa Madrona i les Hortes de Sant Bertran, després agrupats sota el nom genèric de Poble-sec.
Segons l'historiador Miquel Badenas, l'origen de la denominació de "Poble Sec" es troba en el fet que l'activitat de les fàbriques que s'instal·laren a mitjans del XIX, van assecar els pous d'aigua de les Hortes de Sant Bertran.[5][6]
En l'actualitat
En l'actualitat tota la muntanya de Montjuïc que domina el barri del Poble-sec conforma en el seu conjunt un paisatge verd amb parcs, museus, àrees esportives i zones d'oci que és l'extensió més gran d'esbarjo de la ciutat. Arran de la política urbanística portada a terme per l'Ajuntament de Barcelona, focalitzada en l'augment del turisme, el barri de Poble-sec ha sofert durs i radicals canvis que estan afectant la seva històrica i patrimonial arquitectura i a la vida dels seus veïns que des de 2013 han iniciat.[7] El 2015 amb el canvi de govern,[8] les mobilitzacions s'han aturat confiant en les promeses de la nova alcaldessa Ada Colau que va prometre una revisió del pla d'usos que afecta el barri i la regulació especial dels carrers Blai i Blesa.
↑ «Drassanes Reials». A: Anuari d'arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 151.
↑Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 22. ISBN 978-84-937011-9-2.
↑Cubeles, Albert; Moreno, Iñaki; Nadal, Esteve «Noves descobertes arqueològiques a la Drassana reial de Barcelona». Revista de Catalunya, 278, 278, 2012, pàg. 117-139 [Consulta: 16 març 2013].
