Havia estat una domus medieval, que va quedar integrada al gran mas actual.[1] Es tracta d'un mas de planta baixa i dos pisos, amb obertures allindanades disposades de forma ordenada. En la façana principal trobem una sèrie d'arcades de mig punt i en el primer pis dues obertures amb arc de mig punt formant una galeria. Destaca la façana orientada al sud, on el cos més antic (possiblement corresponent a la domus baix-medieval) presenta espitlleres a la seva part inferior. Està cobert a dues aigües amb teula àrab. Destaca la presència de restes de la fortificació primitiva, datada en època gòtica.[1]
En aquesta edificació s'observen diferents moments constructius, dels quals La resta de murs i estructures de la domus o bé haurien quedat integrades a les ampliacions i modificacions d'època moderna i contemporània, o bé se situarien al subsòl.[1]
Història
Aquesta fortificació es documenta a partir de 1176, essent residència de la família Soler. Actualment es conserva el mas al terme de la sufragània de Sant Andreu de Llanars amb restes d'època gòtica.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,3«Casal de Soler de Nuc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 febrer 2016].
