El justicier de la nit

El justicier de la nit
Death Wish 3
Fitxa
Direcció	Michael Winner
Protagonistes	Charles Bronson; Deborah Raffin; Ed Lauter; Martin Balsam;
Producció	Menahem Golan; Yoram Globus
Guió	Brian Garfield (personatges); Don Jakoby com a "Michael Edmonds" (guió)
Música	Mike Moran (guitarres elèctriques i sintetitzadors per Jimmy Page)
Fotografia	John Stanier
Muntatge	Arnold Crust
Productora	The Cannon Group
Distribuïdor	Cannon Films ; CBS/Paramount Television (Televisió) ; Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1985
Durada	92 minuts
Idioma original	Anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York i Londres
Color	en color
Pressupost	9–10 milions de dòlars
Recaptació	16,116 milions (US)
Descripció
Gènere	acció
Lloc de la narració	Nova York
	← Death Wish 2 (Jo sóc la justícia) Jo sóc la justícia 2 →

El justicier de la nit (títol original: Death Wish 3) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Michael Winner, estrenada l'any 1985. Ha estat doblada al català.^[3]

Argument

10 anys després dels esdeveniments del primer lliurament i alguns anys després del segon, Paul Kersey definitivament ha deixat les armes. Un dels seus amics, Charley, que ha conegut durant la guerra de Corea, li proposa anar a casa seva a Nova York. Un cop allà, Paul descobreix amb horror el cos de Charley jaient a terra, acabat d'agredir per una banda de trinxeraires en el seu pis. Alertat, la policia arriba al pis i detén Paul. A comissaria la presència de Kersey no passa pas desapercebuda pel comissari que el reconeix immediatament, en efecte aquest coneix el seu passat i les seves malifetes com a justicier 10 anys per abans als carrers de Nova York. A Kersey li proposen un tracte, a canvi del seu alliberament haurà de netejar els carrers d'un barri protegint una banda ultra violenta que terroritza el veïnat. Paul accepta i torna a agafar les armes un altre cop en una autèntica guerrilla i s'enfronta a tipus molt més perillosos que els que fa temps va combatre.^[4]

Repartiment

Charles Bronson: Paul Kersey
Deborah Raffin: Kathryn Davis
Ed Lauter: Richard S. Shriker
Martin Balsam: Bennett Cross
Gavan O'Herlihy: Manny Fraker
Kirk Taylor: Giggler
Alex Winter: Hermosa
Tony Spiridakis: Angel
Ricco Ross: el cubà
Tony Britts: Tulio
David Crean: Hector
Nelson Fernandez: Chaco
Alan Cooke: un punk
Bob Dysinger: un punk
Topo Grajeda: Garcia

Al voltant de la pel·lícula

El rodatge s'ha desenvolupat a Londres i Nova York.
Iniciada l'any 1972 amb Chato l'apatxe i seguida per Fredament, sense motius personals o El Cercle negre, El justicier de la nit és la sisena i última col·laboració entre Charles Bronson i el director Michael Winner.
La pistola utilitzada per Bronson és una Wildey calibre .475 Wildey Magnum (12 mm). Concebuda en principi per la caça. Quan es va estrenar la pel·lícula el fabricant era a punt de tancar. Però l'entusiasme creat per la pel·lícula ha salvat Wildey de la fallida. A cada redifusió als EUA, la firma observa una explosió de les seves vendes.

Saga del justicier

1974: Death Wish de Michael Winner
1982: Un justicier en la ciutat 2 (Death Wish II) de Michael Winner
1985: El Justicier de la nit (Death Wish 3) de Michael Winner
1987: Death Wish 4: The Crackdown de J. Lee Thompson
1994: Death Wish V: The Face of Death d'Allan A. Goldstein

Referències

↑ Andrew Yule, Hollywood a Go-Go: The True Story of the Cannon Film Empire, Sphere Books, 1987 p. 113 ISBN 0722193890
↑ «Death Wish 3 (1985)». Box Office Mojo. [Consulta: 5 juliol 2012].
↑ esadir.cat. El justicier de la nit. esadir.cat.
↑ «Death Wish 3». The New York Times.