Els Hostalets d'en Bas és un poble al municipi de la Vall d'en Bas (la Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. El poble dels Hostalets es troba a l'esquerra del riu Fluvià, aigua amunt del poble de Sant Esteve d'en Bas, antic cap del municipi al qual pertanyia.[1] Dels seus orígens resta l'antic hostal de Can Llonga. La disposició dels dos carrers que formen el poble -el carrer de Vic i el carrer de Teixeda-, que conflueixen a l'església de Santa Maria, respon a la funció inicial que tingué com a lloc d'hostalatge nascut a la vora d'un camí.[1]
Les seves cases, de planta baixa, un o dos pisos i golfes, presenten una tipologia molt unitària, amb la teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana i un ràfec de força volada, que protegeix les balconades de fusta característiques. El material de construcció predominant és la pedra tot just desbastada en els murs, i ben escairada i buixardada en els muntants i les llindes, tot i que aquestes poden ser també de fusta.[1]
A moltes llindes de les cases es repeteixen dates del segle xviii (1716, 1719, 1727, 1735), tot i que n'hi ha d'anteriors (1660).[1] La restauració soferta pels Hostalets d'en Bas d'ençà de la declaració com a Conjunt Històrico-Artístic ha restat autenticitat a la seva fesomia agrària i pagesa.[1]
Història
La plana d'en Bas, situada al S. de la comarca de la Garrotxa, era el nucli central de les terres patrimonials dels vescomtes de Bas.[1] El nucli dels Hostalets d'en Bas va sorgir el segle xviii entorn de l'antic camí de Vic a Olot pel Collsacabra.[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Els Hostalets d'en Bas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2016].