Va fer una feina important de recerca i documentació de fotògrafs i fotografies, sobretot de les comarques gironines. Així havia d'arribar a reconstruir-ne el panorama històric de la fotografia des dels seus inicis més remots. Va realitzar més d'una dotzena d'exposicions,[2] a més de mostres monogràfiques sobre autors, publicacions de llibres, articles, catàlegs,[2] díptics i carpetes de postals.[3] Va ser membre de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona.[4] És considerat com un pioner de l'arxivisme d'imatges.[2] Queda, a la memòria col·lectiva dels gironins, com el creador de la Cocollona, un cocodril amb ales de papallona que es passejava a l'Onyar a les nits lluna plena.[5]
El 16 de març del 1993, el Ple de la Diputació de Girona va resoldre instituir l'arxiu d'imatges dedicat a la memòria d'Emili Massanas i Burcet.[6] El fons conté uns vint mil imatges originals. Es tracta d'un arxiu d'imatges reconegut com de primer ordre.[7]
L'arxiu d'imatges. Propostes de classificació i conservació, amb Ramon Alberch i Pere Freixas, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1988
Coautor d'Història de la Diputació de Girona (il·lustracions), 1989, 436 pàgines, ISBN 9788486812157
Coautor amb Narcís-Jordi Aragó de La festa a les terres de Girona (il·lustracions), 1991, 549 pàgines, ISBN 9788486812225
Referències
↑«Fons Emili Massanas i Burcet», Inspai, Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, Girona, Centre de la Imatge, s.d. [consulta el 31 de juliol de 2013]
↑Natàlia Navarro i Sastre, «El treball d'una vida», Revista de Girona, número 194, 1999, pàgina 97
Bibliografia
Dolors Grau i Ferrando, Fotógrafs i editors a les comarques gironines (1839-1940), tom 1 Emili Massanas i Burcet, Girona, Diputació de Girona, Col·lecció «Quaderns de fotografia», 1998, 207 pàgines
