En acabar la guerra es va exiliar amb la seva família a Mèxic, on arribà al novembre de 1939.[1] Juntament amb el seu marit fou força activa en la tasca cultural de la Comunitat Catalana de Mèxic. Fou una de les organitzadores i directora de l'Agrupació d'Art Dramàtic de l'Orfeó Català de Mèxic, i treballà en moltes de les representacions junt a la també actriu Pilar Sen. Per mitjà d'Edicions Catalònia va instituir i dotar el Premi de Teatre Àngel Guimerà, que al llarg dels anys cinquanta fou atorgat a Rafael Tasis i Marca, Josep Carner, Roc Boronat i Font i Joan Oliver.[4]
El 26 de juliol de 1956 va representar fora de l'Orfeó Un home entre herois, de Rafael Tasis, al Teatro Nuevo Ideal, amb actors catalans que treballaven al teatre i al cinema mexicans. També va representar L'hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra. Fou membre del comitè d'honor dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Ciutat de Mèxic el 1957.[5]
1932, 7 d'octubre. En el paper d'Elvira, a l'obra Desitjada, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1933, 14 de febrer. En el paper Rosa, a l'obra El Cafè de la Marina, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1933, 3 d'octubre. En el paper de Carlina, a l'obra L'Estrella dels miracles, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1934, 9 de novembre. En el paper d'Isabel, a l'obra La plaça de Sant Joan, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1935, 20 d'abril. En el paper d'Estivarola, a l'obra Reina, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Nou del Paral·lel barceloní.
Referències
↑ 1,01,1«Alonso, Emma (1912-2000)» (en castellà). PARES, Portal de Archivos españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 19 gener 2021].
