El 1911 guanyà el Campionat de Suècia de contrarellotge individual.[2] Després dels Jocs de 1912 es va traslladar als Estats Units. El 1917 es va allistar a l'exèrcit suec i va participar en les etapes finals de la Primera Guerra Mundial. Posteriorment es va establir a França i va treballar com a fisioterapeuta a Canes. Fou massatgista dels lluitadors suecs als Jocs Olímpics de 1920 i 1948; i intèrpret i cap adjunt de l'equip de ciclisme suec als Jocs de París de 1924. A l'inici de la Segona Guerra Mundiales va traslladar a Londres, on va morir el 1968.[2]
