Ermita de Santa Bàrbara (Sucaina)

Infotaula edificiErmita de Santa Bàrbara
Dades
Tipus	Eremitori
Característiques
Estil arquitectònic	barroca
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sucaina (Alt Millars)
Localització	Sucaina, comarca de l'Alt Millars, Castelló
	40° 07′ 57″ N, 0° 25′ 14″ O / 40.132553°N,0.420561°O
BRL
Identificador	12.08.142-005
Identificador
Bé immoble de rellevància local
Identificador	12.08.142-005

L'ermita de Santa Bàrbara és un temple i bé de rellevància local situat en el terme municipal de Sucaina, a la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.^[1]

La seva condició de bé de rellevància local s'estableix en la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007)^[1]

Emplaçament

Es troba en una placeta del barri del seu nom, en la part alta de la població, en les proximitats del frontó municipal de Sucaina.^[2]^[1]

Descripció

L'edifici es presenta exempt. És de planta rectangular. Està construït en maçoneria amb carreus en les cantonades. La coberta és de teula, amb caiguda a dues aigües i ràfecs amb molt vol. La porta està inscrita en un arc de mig punt. La torre campanar es troba encastada en la part esquerra de la façana i consta de dos cossos, l'inferior de carreus i el superior d'estil barroc molt adornat, cobert per un copulí de teules, rematat amb bola, creu i penell. Aquest element barroc és únic en el context d'un edifici generalment auster.^[2]

Història

Es va construir a la fi del Segle XVIII. A la fi del segle XX es trobava en molt mal estat. Va ser rehabilitada en la dècada de 1990 per iniciativa popular. Aquesta rehabilitació es va centrar en la façana i la coberta.^[2]

En la festivitat de la advocación (4 de desembre, Santa Bàrbara) té lloc una processó a l'ermita, en la qual els veïns del barri reparteixen figues i aiguardent. Fins a finals del segle XX s'hi celebraven també els actes del Diumenge de Rams, però aquests es van traslladar a l'església parroquial.^[2]