Erwan Berthou, també Erwan Bertou, Yves Berthou, Kaledvoulc'h, Alc’houeder Treger o Erwanig, (Pleubian, 4 de setembre de 1861 - 30 de gener de 1933) fou un bard i escriptor bretó. Estudià al seminari catòlic de Tréguier (1873-1876), després al Col·legi de Lannion (1876-1877). Després s'allistà a la Marina, i durant 5 anys va visitar Àfrica, les Antilles i la Xina. També treballà com a enginyer a Le Havre des de 1896. Va col·laborar a la revista L'Hermine i a la Revue des provinces de l'Ouest. El 1897 va editar la petita revista La Trêve de Dieu, que només durà un any. El 1898 treballà com a enginyer a París als Establiments Niclausse.
El 1899 formà part de la delegació de 22 bretons que participaren en el Gorsedd de Cardiff. Aleshores s'implicà en el moviment regionalista bretó, fou membre actiu de la Unió Regionalista Bretona i participà en la creació del Gorsedd bretó, del que en fou Gran Druïda de 1903 a 1933 amb el nom de Kaledvoulc'h. També participà esporàdicament a la revista Brug d'Émile Masson.
El 1918, va tornar a viure Pleubian a regentar la granja dels seus pares. La seva decepció va ser gran. Es va trobar en la pobresa com a resultat de la inflació després de la guerra. Els últims anys van ser tan miserable que la seva dona va perdre la raó. François Taldir-Jaffrenou i el notari François Even organitzaren una col·lecta en el moviment bretó per a ajudar-lo.
Obres
Cœur breton, primeres poesies, 1892
La Lande fleurie, 1894
Les Fontaines miraculeuses, 1896
Âmes simples, poema dramàtic, 1896
La Semaine des Quatre Jeudis, balades, 1898
Le Pays qui Parle, poème, 1903.
Dre an dellen hag ar c'horn-boud. (Per l'arpa i pel cor de guerra). Saint-Brieuc/ París René Prud'homme & Moriz an Dault 1904
Triades des Bardes de l'île de Bretagne, 1906
Istor Breiz, 1910.
Kevrin Barzed Breiz, tractat de versificació bretona, 1912.
