L'Església Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels de Castielfabib s'alça sobre un promontori rocós que domina la vall, el poble i la carretera, per la funció estratègico-defensiva que tenia en el moment de la construcció cap al segle xii, aprofitant una part del castell de Castellfabib, els orígens del qual semblen ser primerament romans i posteriorment àrabs.
Història i descripció
Després de la construcció inicial, l'edifici ha sofert nombroses reformes, modificacions i afegits en el primitiu nucli medieval. Consisteix en una estructura a força d'arcs diafragma amb capelles laterals entre contraforts de voltes de creueria i sostre de fusta, amb una tipologia correspon a la de les denominades Esglésies de Reconquesta.
L'església inicial és d'una sola nau amb contraforts laterals i arcs gòtics que els unien, però al segle xvi se li afegiria la sagristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. Al segle xviii i principi del xix es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una església de tres naus amb volta de canó, amb llunetes en la nau central i es va decorar un dels trams d'aquesta nau amb pintures al fresc al·lusives al Misteri Eucarístic. En aquest moment es va recréixer el presbiteri i es va recobrir amb cúpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comunió. Són de destacar les importants mostres de pintura mural gòtica figurativa[2] aparegudes durant les obres de reconstrucció. També hi va haver un important patrimoni moble, del qual hui en queden unes poques mostres. Destaquen la creu processonal gòtica[3] i algunes obres de Josep Esteve i Bonet.[4]
Restauració
Mentre han durat les obres de rehabilitació, centrades en paviments i finestres, la missa s'ha fet en el col·legi de la vila.[5]
El volteig de campanes
És una tradició de la vila el donar voltes amarrats a la campana Guillermina quan ha de començar una de les voltes sense aturar-la, agafats només de braços i cames, podent caure més de 50 metres al buit.[6]
↑Rubio Mifsud, Aurora. Tesi doctoral: La Pintura Mural Gòtica Lineal a Territori Valencià. Statu Quo del corpus conegut. Estudi i Anàlisi per a la Seua Conservació. 2015.
