Esperit del NadalAny | 2012 |
---|
Població | Barcelona |
---|
Constructor | Jordi Grau, del Taller el Drac Petit de Terrassa |
---|
L'Esperit del Nadal és el cabut encarregat d’inaugurar tot un seguit de pessebres al centre de Barcelona i d'estrenar oficialment les festes nadalenques de la ciutat. Pertany a l'Associació de Pessebristes de Ciutat Vella i és la primera peça d’imatgeria festiva que ha adquirit l'entitat.[1]
Descripció
El capgròs té la singularitat de portar un pessebre al cap, sota el barret, que es renova cada any. Només el mostra quan acaba la dansa o quan inaugura algun pessebre. També porta a la mà el Bastó de Nadal, de quatre colors –que fan referència a les quatre estacions– i amb dotze cintes que representen els mesos del l’any.[1]
L’Esperit del Nadal va acompanyat d’un seguici format per un grup de músics amb instruments tradicionals catalans, que interpreten peces nadalenques, i dotze balladors d'un esbart barceloní que representen els mesos de l'any. També té una dansa pròpia, amb una coreografia composta per Montserrat Garrich i Anna Bigas. El 2013 es van incorporar unes peces noves al seu seguici: quatre personatges que representen a les estacions de l'any.[1]
Història
La construcció de l’Esperit de Nadal va ser iniciativa de l'Abel Plana, president i fundador de l'Associació de Pessebristes de la Ciutat Vella, que volia una figura vinculada a aquestes dates per a animar els pessebres i més actes d'aquestes festes. L'encarregaren a l’artista Jordi Grau, del Taller el Drac Petit de Terrassa, que l'enllestí el 2012. Del vestit, se n’encarregà Montse Ginesta.[1]
El 30 de novembre de 2012 es presentà el nou capgròs als barcelonins i des d’aleshores surt cada any només quan s’acosta Nadal, moment en què participa en cercaviles pels barris de la ciutat, animant mercats, places i carrers. També es deixa veure en més actes nadalencs barcelonins, com ara en l'encesa de l'enllumenat decoratiu, el sorteig dels patges reials de la cavalcada de Reis i la cavalcada mateix, moment que aprofita per acomiadar-se dels ciutadans fins a l’any vinent.[1]
Referències