Estela de Madrid

Estela de Madrid

Tipus	estela
Mètode de fabricació	baix relleu
Material	pedra calcària
Col·lecció	Museu d'Amèrica (Madrid)

L′estela de Madrid és una escultura de pedra volcànica, que està datada entre els anys 600-800, que sustentava un tron d'un palau construït per la cultura maia a Palenque, situada en el que avui és l'estat mexicà de Chiapas, a prop del riu Usumacinta. La peça s'exposa de forma permanent en el Museu d'Amèrica, situat a Madrid amb el número d'inventari 2608.^[1]

Es tracta d'un baix relleu en el qual es representa a un jove Bacab (nom donat a les quatre deïtats prehispàniques que habitaven a l'interior de la Terra i en els seus dipòsits d'aigua, i que sostenien la volta del cel).^[1] L'estela va ser trobada a l'any 1785 a la zona arqueològica de Palenque, durant l'excavació arqueològica portada a terme pel capità de Nova Espanya Antonio de Río, (ca. 1745- ca. 1789).

• Forma: estela funerària, baix relleu.
• Material: pedra volcànica.
• Època: Cultura maia.^[1]
• Tècnica: baix relleu.
• Alçada : 46,5 centímetres.
• Ample: 29,5 centímetres.

• Robles Castellanos, Fernando José. Arquitectura e ideología de los antiguos mayas. Memoria de la Segunda Mesa Redonda de Palenque. Publicaciones del INAH, México, 2000. ISBN 970-18-2515-2.(castellà)
• Blom, Franz. Las ruinas de Palenque, Xupá y Finca Encanto. Colección "Biblioteca del INAH". Tercera edición. Publicaciones del INAH, México, 1991. ISBN 968-6487-92-1.(castellà)