En astrofísica, s'anomena estrella pobra en heli a un estel de tipus espectral B químicament peculiar que presenta línies d'heli febles pel seu tipus espectral.[1][2] Són estrelles B que, de ser classificades segons el seu color, tindrien les seues línies d'heli amb correspondència amb un tipus espectral posterior (és a dir, més fred) diferent del que mostren les seves línies d'hidrogen, i que, de ser classificades segons les seves línies d'heli, tindrien un color massa blau pel seu tipus espectral.[3]
α Sculptoris està classificada com a estrella pobra en heli; θ Hydri, 3 Centauri, 30 Capricorni, 36 Lyncis, 40 Geminorum, TX Leporis, NW Puppis i OV Geminorum són altres estels d'aquest tipus.
Referències
- ↑ Landstreet, J. D.; Bohlender, David A. «Abundance and Magnetic Field Geometries of Helium-Strong and Helium-Weak Stars» (en anglès). Symposium - International Astronomical Union, 132, 1988, pàg. 309–312. DOI: 10.1017/S0074180900035191. ISSN: 0074-1809.
- ↑ Preston, George W. «The Chemically Peculiar Stars of the Upper Main Sequence». Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 12, 1, 1974, pàg. 257–277. Bibcode: 1974ARA&A..12..257P. DOI: 10.1146/annurev.aa.12.090174.001353.
- ↑ «A Digital Spectral Classification Atlas - R. O. Gray».
