Estroncianita

Estroncianita
Estroncianita d'Eslovàquia
Fórmula química	SrCO₃
Epònim	Sròn an t-Sìthein
Localitat tipus	Sròn an t-Sìthein
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.04
Dana	14.01.03.03
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	prismàtic, acicular, pseudohexagonal, columnar a fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.1 Å, b = 8.4 Å, c = 6.0 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica - dipiramidal
Massa molar	147.63 g
Color	blanc, gris, groc, verdós, rosa, violeta
Macles	molt comunes, generalment en contacte, rarament penetració, també repetides
Exfoliació	gairebé perfecta {110}, pobre {021}
Fractura	desigual a semiconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria, grassa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	3,74 a 3,78 Les peces transparents són més pesants que les altres
Densitat	3,7
Propietats òptiques	biaxial(-)
Índex de refracció	nα = 1.52, nβ = 1.66, nγ = 1.67
Birefringència	0,15
Angle 2V	mesurat 7°, calculat: 12° a 8°
Fluorescència	gairebé sempre fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Str
Referències	[1]

L'estroncianita (en anglès strontianita)^[2] és un mineral de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1791 per Friedrich Gabriel Sulzer, i rep el seu nom de la localitat de Strontian (Escòcia). És l'anàleg d'estronci de la witherita. Pertany al grup de l'aragonita de minerals.^[3]

L'estroncianita, o carbonat d'estronci, és un mineral normalment de color blanc, verdós o groguenc. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic i generalment es presenta en formes fibroses massiva, però de vegades apareix formant cristalls prismàtics curts o llargs. La seva duresa és de 3,5 a l'escala de Mohs. És soluble en àcids diluïts, presentant efervescència.

Fluorescència

L'estroncianita és gairebé sempre fluorescent, i emet fluorescència de color blanc groguenc brillant sota l'ona curta, ona mitjana i la radiació d'ona llarga ultraviolada. La majoria de les estroncianites tenen forta fosforescència de color blanc groguenc després de l'exposició a les tres longituds d'ona. De vegades és també termoluminescent.^[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncianita pertany a «05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H₂O, alcalinoterris (i altres M²⁺)» juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.

Es tracta d'una important matèria primera per a l'extracció de l'estronci. És l'anàleg d'estronci de la witherita.

Es troba en filons hidrotermals de baixa temperatura i en sediments calcaris i argilosos, i com a mineral de ganga als filons de sulfurs. Es troba juntament amb barita, calcita, celestina, harmotoma i sofre.^[5] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Cal Marçà (Castellfollit de Riubregós, Anoia)^[6] i a la mina La Oriolana (Busot, Alacantí).^[7]

L'emmonita és l'única varietat s'estroncianita coneguda. Es tracta d'una varietat càlcica gens estranya, ja que és habitual que l'estroncianita presenti un contingut menor de calci. La seva fórmula és (Sr,Ca)CO₃, i és originària del mont Großkogel, Tirol, Àustria.^[8]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncianita