Eurico Lara jugà tota la seva vida a un mateix club, el Grêmio Foot-Ball Porto Alegrense, on romangué entre 1920 i 1935.[3] Va jugar el seu darrer partit el 23 de setembre de 1935, quan el seu club derrotà l'Internacional per 2-0.[2] Per problemes cardíacs fou substituït a la mitja part, i morí al cap de dos mesos a Porto Alegre.[2] És mencionat a l'himne del Grêmio.[3]