Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Eva Piquer i Vinent

Plantilla:Infotaula personaEva Piquer i Vinent

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, empresària, escriptora, docent, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCatorze Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webcatorze.cat Modifica el valor a Wikidata
X: EvaPiquer Instagram: evapiquer Modifica el valor a Wikidata

Eva Piquer i Vinent (Barcelona, 30 de maig de 1969)[1] és una escriptora, periodista i professora catalana. Edita i dirigeix el magazín cultural Catorze.

Biografia

Carrera docent i periodística

Ha impartit classes de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1994-2001) i ha exercit de corresponsal a Nova York (1992-1994).[1] Va rebre el premi Atlàntida el 2006 al millor articulista en llengua catalana. Ha estat subcap de cultura i coordinadora del suplement cultural del diari Avui, on va treballar del 1988 al 2010. Ha escrit cròniques de cultura, política i societat al diari Ara. Ha escrit a La Vanguardia, El Periódico, Time Out Barcelona, Nació Digital, Catalan International View i altres mitjans. Des del 1992 fins al 2022 ha col·laborat a Catalunya Ràdio. També ha fet seccions sobre llibres a RAC1. El 2014 va impulsar i editar la publicació digital cultural Catorze, que va ser premiada amb el 15è Premi LletrA de projectes digitals l'any 2015 i el Premi Nacional de Cultura, que es considera la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, l'any 2018. Catorze també ha rebut el Premi de Comunicació no Sexista del 2017, el Premi Marta Mata del 2020 i el Premi Lletra Nacional del 2023.[2][3][4]

Carrera editorial

Com a directora literària de l'editorial Thassàlia (1995-1997),[1] va publicar llibres de Kate Atkinson, Daniel Pennac, Anita Brookner, Alexander Jardin, Barbara Trapido, Jerome Charyn, Rachel Cusk, Ann Beattie i Kingsley Amis, entre d'altres. Formà part del col·lectiu Germanes Quintana.

Activitat política

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 es va presentar en setè lloc, com a independent, a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per la circumscripció de Barcelona,[5] i va assolir l'escó. Dos mesos després de la constitució del Parlament, el 19 de febrer de 2013, va renunciar a l'escó al·legant motius personals.[6]

Obres literàries

En solitari

  • 1996 — La noia del temps. El Vaixell de Vapor. Cruïlla, 1997.
  • 1997 — Què pensa Mikimoto?
  • 1999 — Alícia al país de la televisió
  • 2002 — Una victòria diferent
  • 2003 — No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva: Dèries, plaers i addiccions d'una lectora desacomplexada
  • 2004 — Els fantasmes no saben nedar
  • 2005 — Supermare treballadora i altres estafes
  • 2010 — La feina o la vida. Certeses (provisionals) d'una mare desacomplexada
  • 2012 — Petita història de Barcelona
  • 2014 — Catorze de cara al 2014
  • 2014 — Marta Rovira, cada dia més a prop[7]
  • 2018 — Evasions. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
  • 2021 – Com abans de tot. Amb il·lustracions d'Eva Armisén.
  • 2023 - Aterratge


Col·lectives

Premis i reconeixements

  • 1996 Vaixell de vapor per La noia del temps.[8]
  • 1999 Ciutat d'Olot-Marià Vayreda per Alícia al país de la televisió.
  • 2002 Josep Pla per Una victòria diferent.
  • 2006 Premi Atlàntida al millor articulista en llengua catalana.[9]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Eva Piquer i Vinent al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ «Neix Catorze.cat, un nou magazín cultural en línia». Nació Digital, 10-03-2014. [Consulta: 10 març 2014].
  3. ↑ Aragay, Ignasi «Entrevista a Eva Piquer». Ara, 06-04-2014 [Consulta: 7 abril 2014].
  4. ↑ Juanico, Núria. «‘La bíblia andorrana’ d'Albert Villaró guanya el Prudenci Bertrana». Núvol. [Consulta: 17 setembre 2015].
  5. ↑ «L'advocada Gemma Calvet i l'escriptora Eva Piquer, a les llistes d'ERC». VilaWeb, 11-10-2012. [Consulta: 11 octubre 2012].
  6. ↑ Brugué, D.; Bataller, M. «Plega Eva Piquer, una de les apostes de l'ERC de Junqueras». El Punt Avui, 20-02-2013, p. 11 [Consulta: 20 febrer 2013].
  7. ↑ Barroso, Sílvia «Pilar Rahola: "Marta Rovira té les tres 'es' de l'independentisme: ètica, estètica i èpica"». Ara.
  8. ↑ La noia del temps a cruilla.cat
  9. ↑ «La Nit de l'Edició premia a Fabià Estapé por cómo divulga la economía» (en castellà). El Pais, 20-12-2006. [Consulta: 28 febrer 2021].

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Eva Piquer i Vinent
Kembali kehalaman sebelumnya